Pagès Editors publica “Lleida, cordialment”

15 set 2005

Lleida, cordialment

nou llibre de Josep Vallverdú

Dijous dia 15 de setembre de 2005 s’ha presentat a Lleida el llibre Lleida, cordialment (Pagès Editors) amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Xavier Goñi. A l’acte hi han participat, a part dels autors, el tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Xavier Sàez, l’escriptor Vidal Vidal i l’editor Lluís Pagès.

 

Josep Vallverdú llegeix una breu presentació i Vidal Vidal fa un parlament on destaca les qualitats de l’obra. Segons Vidal Vidal Lleida, cordialment…és un llibre escrit amb el cor. Escrit i fotografiat, perquè es tracta d’un bell volum il.lustrat, un oportú i encertat encàrrec de l’IMAC (el paer Sáez, per entendre’ns) als senyors Josep Vallverdú i Xavier Goñi. Esplèndidament editat per Pagès.

El llibre és escrit amb l’estil que li és propi, sempre tan elegant, caracteritzat per una sobrietat que exclou recursos retòrics i s’enriqueix amb un registre lèxic per desgràcia absent en la prosa de lletraferits més joves i menys llegits.

Segons Vidal Vidal, el text vallverdunià assoleix un inspirat equilibri entre informació i evocació, entre l’objectivitat de les dades i la subjectivitat de les sensacions, entre vell i nou, entre passat i present, i acaba amb un missatge d’esperança mirant al futur: una ciutat jove que batega al compàs dels temps moderns, sense renunciar a les arrels. Ni a la identitat que la defineix i la distingeix. No hi falten unes gotes de lirisme, com quan parla del riu o de la boira, ni alguna nota irònica, com quan reporta el posat ambigu de les estàtues d’Indíbil i Mandoni, en romàntica actitud, més de ballet que bèl.lica.

I acaba dient Vidal i Vidal: La Lleida de Vallverdú, que s’acosta força a la Lleida real, és una ciutat de contrastos per bé que possiblement ja més amorosits els extrems oposats que temps enrera la definien, dominada per la silueta totèmica de la Seu Vella, alfa i omega de l’itinerari proposat. Una ciutat castigada per la història, tantes voltes destruïda, avui dia en vertiginosa transformació.

El text dialoga constantment amb les escollides instantànies de Xavier Goñi, que no són les clàssiques postals de monuments o racons típics, sino més bé retalls passablement costumistes de la quotidianitat atrapats per una càmera sàvia i sensible, jugant sovint amb els efectes de sol i ombra, com si de vegades tinguessin moviment o relleu tridimensional, i que ens presenten una ciutat viva, activa, animada, sovint festiva, una ciutat més de les persones que no de les pedres.

 

Cap comentari

Deixa una resposta