“El fill de la pluja d’or”, de Josep Vallverdú



Josep Maria Aloy

Regió-7 (29.04.1984)

Edicicns La Galeraestà protagonitzant una autèntica eufòria editorial que li permet oferir als seus lectors –majoritàriament joves- un reguitzell d’obres sàviament seleccionades. És dins la col.lecció “Els Grumets” on podem trobar les més brillants narracions de tota mena: des del conegut i ja famós El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas –que ja es troba per l’onzena edició- passant per les novel.les d’en Carbó amb la divertida La colla dels 10, fins a obres dela Maria Novell, Oriol Vergés, Joles Sennell, Joan Barceló i molts d’altres.

De tots els autors, però, n’hem de destacar forçosament un, el nom del qual va tan lligat a La Galeraque ens és impossible d’imaginar-los separats. Estem parlant, evidentment, de Josep Vallverdú. Amb la publicació recentíssima de la seva última obra, El fill de la pluja d’or, són ja tretze els títols d’aquest autor, editats dins la col.lecció “Els Grumets.”

El fill de la pluja d’or és una narració sorprenent. Els qui hem anat seguint la trajectòria de les novel.les d’en Vallverdú estàvem avesats a dos grans tipus d’obres: les narracions amb més o menys fons històric o bé les aventures protagonitzades per animals. Tant ens hi havia acostumat l’autor que la sorpresa, després de llegir aquesta obra, ha estat gran. Josep Vallverdú ha deixat –no sabem si momentàniament- els seus personatges de costum, els seus escenaris habituals i s’ha llançat al món mitològic dels déus i dels herois. El resultat ha estat el llibre que explica la història fabulosa de Perseu, “fill de la pluja d’or”.

És una narració magistral que no sols no deixarem de recomanar sinó que insistirem perquè es llegeixi ja que constitueix una font inesgotable de valors i de coneixements. Un llibre que a més de ser llegit per pur plaer, permet de ser treballat àmpliament: des del punt de vista formal cal destacar, com en totes les obres d’aquest autor, el seu llenguatge acurat i elegant, la sàvia construcció de les frases, les descripcions carregades d’intensitat; en els aspectes mitològics: la caracterització tan diversa dels nombrosos personatges, la inevitable força del destí “aquella força negra i decisiva que remou tot l’univers amb una bufada”;  des d’una vertent més humana: el valor de la noblesa,l’esforç, “el foc de l’estimació” capaç de canviar el destí…

Una obra curulla de detalls on convergeix el bo i millor de la literatura d’en Vallverdú: escenes equilibradament patètiques en l’episodi de la recerca de les terribles Gorgones o en el de la noia encadenada. La sòlida mescla d’ironia i ingenuïtat en les escenes del jove Faetó i la d’en Narcís… I la sensibilitat! Aquesta gran sensibilitat de l’autor ben palpable en l’entendridora escena dels vells Filemó i Baucis, però sobretot en l’episodi on s’explica com Zeus fa concebre un fill a Dànae. Són planes genials i carregades de poesia.

El fill de la pluja d’or serà sempre un bon regal. Especialment però ara amb motiu de la festa de Sant Jordi. Primer per ser el Dia del Llibre i segon perquè també Perseu va haver de matar un monstre tant o més maligne que el drac.

Cap comentari

Deixa una resposta