Els aniversaris de Josep Vallverdú


 

 Josep Maria Aloy

Segre, 24.10.1993

               

El temps passa per a tots, certament. Però mentre per a uns el pas dels anys no deixa de ser un fet rutinari, per a d’altres és sinònim de plenitud i de satisfacció pel treball realitzat i, per als amics llurs, un bon motiu per celebrar i festejar tot allò que ja ha anat quedant enrera com a testimoni d’una fidelitat i d’un esforç a vegades no del tot reconeguts.

Per a Josep Vallverdú -i per als seus familiars i amics- enguany és any de celebracions perquè és any de molts aniversaris. I si en privat molts ja l’hem felicitat, bo serà també que fem públic el goig i els motius de tanta festa. En primer lloc, Josep Vallverdú acaba de complir setanta anys, la majoria dels quals, com és ben sabut, els ha dedicat -i continua dedicant com mai- a la literatura infantil i juvenil, on compta amb un bon coixí de lectors.

Es també el quarantè aniversari del primer premi literari -dels molts que ha rebut- el «Mossèn Chusep» de novel.la, per «Las cinco vidas del Nereo». Però no s’acaba aquí: fa trenta anys també d’un altre premi, el «Joaquim Ruyra», que es convocava per primera vegada i que va guanyar amb la novel.la «Trampa sota les aigües», que s’ha editat més de vint vegades i ha esdevingut tot un clàssic en el camp de la novel.la juvenil catalana. I si «Trampa sota les aigües» té trenta anys, «Rovelló», la història d’un dels gossos més simpàtics de la literatura infantil d’aquest país, n’ha fet vint-i-cinc, esdevenint també un bon “best-seller” per als joves lectors.

I fa seixanta anys que al mes de setembre s’examinava d’ingrés de batxillerat i el començava aquell octubre de 1933. Com també se n’han complert vint-i-cinc de l’inici de la llarga col.lecció de reportatges de comarques catalanes que dugué a terme amb el fotògraf Ton Sirera. Els primers volums de la sèrie sortien el 1968.

Més aniversaris, encara: el del «Premio Nacional», concedit pel Ministeri de Cultura de Madrid, ara fa deu anys, a la millor obra infantil i juvenil de l’any per l’excel.lent «Saberut i Cua-verd». Es el desè aniversari també d’un dels homenatges més clars i multitudinaris que se li va retre a Lleida, en el marc de les Festes Fabra, així com de la creació del «Premi d’assaig Josep Vallverdú».

I és, finalment, el desè aniversari d’un altre dels seus llibres, «Indíbil i la boira», finalista del Premi Josep Pla. En aquest cas no es tracta d’un llibre infantil però és un llibre de gran interès per als qui es dediquen precisament a l’ensenyament i a la creació de lectors.

De tots els aniversaris esmentats, a mi, el d’«Indíbil i la boira» se’m fa molt entranyable ja que coincideix amb l’inici de la meva relació i amistat amb Josep Vallverdú (un altre desè aniversari) i coincideix també amb l’eufòria per conèixer-lo que es vivia a l’escola on jo treballava, a Manresa, el curs 1982-1983. L’aparició d’«Indíbil…» ens va anar com l’anell al dit. Coneixíem Vallverdú a través de les seves novel.les però sabíem molt poques coses de la seva persona. La lectura d’aquesta, diguem-ne, autobiografia, on l’autor explica una sèrie de records personals, alguns retalls emocionants de la seva vida, on exposa una sèrie de consideracions sobre les seves actituds personals i reflexiona sobre la situació i l’evolució cultural del país, sobretot de les “terres de Ponent”… la lectura de tot plegat, deia, ens va permetre, a mi i als meus alumnes, d’entrar en la intimitat d’un escriptor a qui vàrem acabar apreciant per l’honestedat de les seves paraules, per l’elegància de les formes i per la fermesa de les seves conviccions.

Segons Joan Triadú, amb «Indíbil i la boira», l’escriptor de l’Espluga esdevé «l’hàbil i reflexiu narrador de la peripècia d’un home, ell mateix, que ha treballat i viscut intensament, amb coratge conscient i amb confiança en la seva tasca…». Es per tot això que volem fer pública la nostra fidelitat a l’escriptor i la nostra felicitació més cordial per tots els seus aniversaris.

 

  are more likely

Cap comentari

Deixa una resposta