Vallverdú, 70 – Rovelló, 25


Josep Maria Aloy, al diari REGIÓ-7 del dia 4 de juliol de 1993

 

Durant l’estiu de1968, l’escriptor Josep Vallverdú, al jardí de la seva casa de Puiggròs, s’hi va construir una barraca de canyes. Hi va col.locar una soca d’ametller «semblant a una enorme rodanxa de xoriç», damunt la qual hi plantificava cada matí la màquina d’escriure. Al cap d’unes quantes sessions, el resultat fou una novel.la, «Rovelló», la història tendra d’un gos que ha captivat un bon grapat de lectors.

Vallverdú tenia aleshores quaranta-cinc anys i havia publicat tan sols tres novel.les juvenils: «El venedor de peixos» (1960); «Trampa sota les aigües», premi Joaquim Ruyra, 1963 i «La caravana invisible» (1968). Eren uns moments en què la literatura infantil i juvenil en català ressorgia lentament i amb timidesa d’una nit llarga de prohibicions i censures nefastes. Ha plogut molt des d’aleshores i Josep Vallverdú s’ha convertit en un dels escriptors més prolífics amb una trentena de novel.les, apart de contes, obres de teatre breu, adaptacions i altres narracions.

Si llavors Vallverdú tenia quaranta-cinc anys, durant aquest mes de juliol en complirà setanta. Setanta anys la majoria dels quals han estat dedicats per complet al món del llibre i de la cultura, des de vessants tan diversos que li han suposat el sobrenom d’escriptor tot terreny. De totes les activitats, en sobresurt però la de la narrativa per a joves, terreny en el que ha rebut el reconeixement del món editorial, crític i lector, aquí i a l’estranger. La seva narrativa ha estat assaborida per multitud de lectors joves molts dels quals avui la proposen per iniciar a la lectura els seus propis fills.

I si Vallverdú compleix setanta anys, l’entranyable «Rovelló» en fa vint-i-cinc i ha esdevingut ja un clàssic que Edicions de La Galeraha editat disset vegades en català i vuit en castellà  però, a més, ha estat editat en basc, en francès, en rus i, fa poc, en italià. El mateix Vallverdú, no sense la seva característica ironia comenta: «Els castellano-lectors en diuen Polvorón, i els bascos de Donosti, Xarpa. Els francesos van decidir-se per argent-viu (Vif-argent), i ara els italians per Trivella, que vol dir filaberquí. Es un gos amb més noms que un estafador, pobret, tan bon minyó que és».

Pel que fa a guardons, «Rovelló» ha esdevingut la novel.la infantil més premiada dels últims vint-i-cinc anys. En el moment de ser escrita ja va guanyar el premi «Josep Maria Folch i Torres», on també s’hi presentaven, aquell mateix any Joaquim Carbó amb «La colla dels deu», Emili Teixidor amb «Dídac, Berta i la màquina de lligar boira» i Sebastià Sorribas amb «Viatge al país dels lacets». Tots ells reeditats moltes vegades i amb tot el carisma dels grans clàssics. A més del Folch i Torres, la novel.la va obtenir també el premi dela C.C.E.I. el 1970; el «J’aime lire»1990, aFrança i el «Bernad Versele»,1991 aBèlgica. Aquests dos últims premis tenen a més l’alicient de ser atorgats pels propis lectors joves. Mils de nois i noies, tant a França com a Bèlgica, van seleccionar «Rovelló» com a millor novel.la infantil de l’any.

Rovelló, digui el que digui el seu amo, és un gos universal. Per a molts nens és el primer gos que els arriba a través de la literatura. Un gos que s’ha obert camí entre una munió de lectors, talment com un filaberquí. Potser per això els italians li han posat Trivella.

 

 

 

  Good Rockin Tonight

Cap comentari

Deixa una resposta