Retrobar la infància literària


Toni Civit

(L’Estaf, Òmnium Cultural de Mataró, 2000)

En un acte digníssim al Palau dela MúsicaCatalanael dia 29 de maig Òmnium Cultural lliurava el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any de 2000. Moments abans que el secretari del jurat fes públic el veredicte, els rumors sobre el nom del guanyador assaltaven el pati de butaques. La proclamació de Josep Vallverdú va arrencar aplaudiments entusiastes i va fer aixecar la gent dels seients: un cop més, no era el premi qui reconeixia l’autoritat literària, sinó que era aquesta, en aquest cas l’escriptor de Lleida, qui, com els seus trenta-un predecessors, dignificava el Premi d’Honor.

Les generacions que durant els anys seixanta i setanta vam anar a l’escola catalana vam aprendre a llegir gràcies a Josep Vallverdú, entre altres, i per exemple a través de la història de Rovelló, un gosset rodamón anomenat així per la seva habilitat en la recerca olfactiva d’aquest bolet tan apreciat. Era a principis dels setanta que no aixecàvem cinc pams de terra i que obres precioses com aquesta, i com El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó o Les rates malaltes, d’Emili Teixidor, ens obrien les portes de la literatura. Era una literatura natural i comprensible perquè explicava les coses de prop. Eren contes, poemes o històries que han esdevingut clàssics de la literatura per a infants i significaven la represa d’una tradició literària que, entre Folch i Torres i els anys seixanta, havia romàs en letargia. En el seu parlament, el propi senyor Vallverdú, reivindicava tots aquests noms i altres perquè la seva obra, tan extensa i tan rica, només es pot entendre en el marc de l’embranzida cultural i literària que fa quanranta anys va impulsar amb tots ells –una embranzida, per cert, compartida amb moltes altres iniciatives com la fundació d’escoles catalanes o com la pròpia creació d’Òmnium Cltural i de la institució, l’any 1969, d’aquest prestigiós Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Les generacions que vam beure literatura de les fonts de Josep Vallverdú, vam nodrir-nos també d’Espriu, Pere Quart, Rodoreda, Pedrolo, Calders, Martí i Pol. I també vam beure cultura de Cavall Fort, de l’Infantil, del teatre Romea, de Rialles. Per a nosaltres, la visió de Vallverdú recollint el guardó va esdevenir una sacsejada de la memòria, la recuperació momentània d’unes imatges de l’aula fent olor de goma d’esborrar, de cridòria infantil i de granotes al pati després d’un xàfec. Per a nosaltres, veure després de trenta anys que aquells que llegíem encuriosits i en veu alta a classe han esdevingut model i referència obligada, també ens fa comprendre que la formació literària que vam rebre tenia un plus de qualitat amarat d’una alta sensibilitat cultural i que només la distància del temps permet de valorar en la justa mesura; la qual cosa ens obliga per tant a sentir un profund agraïment a tots aquells que van fer possible aquesta realitat amb clara vocació de normalitat cultural. Sempre ens quedarà, potser, la recança de si vam saber-ne treure prou profit.

Toni Civit

President d’Òmnium Cultural de Mataró Thirty Vampire Weekend

Cap comentari

Deixa una resposta