“En Mir, l’esquirol”, de Josep Vallverdú



Aurora Díaz-Plaja

Serra d’Or (juliol/agost, 1978)

 

Ara que ja ha sortit l’edició castellana d’aquesta novel.la, me n’adono que no he parlat encara de la catalana, i això que sóc una autèntica “fan” de Josep Vallverdú, l’escriptor lleidatà que feineja tot l’any en el seu racó rural en pro de la literatura juvenil. I precisament quan, per un d’aquells torts que ens fa el dimoniet de la tipografia, enla Mini-Guiade Lectura del setze de març passat, va desaparèixer el seu nom davant les seves dues novel.les de l’època antiga: “Un cavall contra Roma” i “Tres xacals a la ciutat”. Sort que “Bernat i els bandolers” i “En Mir, l’esquirol” no surten orfes del nom de l’autor.

Aquesta narració té per escenarila Catalunyadel temps dels sarrains. En Mir, l’adolescent protagonista, trempat i bellugadís, com indica el seu sobrenom, arribarà a infiltrar-se en terres dominades pels cabdills àrabs i ajudarà a rescatar els catalans segrestats. Està molt ben descrit l’ambient que envolta les aventures en aquell segle, i el contacte d’en Mir amb els monjos que llegeixen el llatí. Les il.lustracions de Joan A. Vallvé són també ben ambientades. un llibre rodó dins la col.lecció juvenil degana, “Els Grumets dela Galera”.

 

******

 

Comentari d’Aurora Díaz Plaja a Serra d’Or (febrer del 1981):

 

Josep Vallverdú va recollir a Praga el diploma acreditatiu de la inserció del seu llibre “En Mir, l’esquirol” ala Llistad’Honor que el jurat del Premi Andersen estableix cada dos anys.

Es la primera vegada que hi figura un llibre en català. “En Mir, l’esquirol”, doncs, ha triomfat internacionalment.


Cap comentari

Deixa una resposta