“Xau, el gos nàufrag”, de Josep Vallverdú



Ana Díaz-Plaja

Faristol, 61 (juliol, 2008)

Com promet el títol, aquest llibre presenta les peripècies d’en Xau per buscar-se la vida en una illa deserta. Així veiem com, de gos domèstic una mica aviciat, esdevé un animal espavilat que aprèn a caçar i vigilar els perills. L’autor desplega esplèndides habilitats narratives que palesen una destil·lació de la millor narrativa clàssica juvenil. Hi trobem ressò de les robinsonades, i també dels llibres d’animals –Kipling, London, Burroughs–, ambientats en entorns realistes, cruels en ocasions, de cerca d’aliment i de lluita per la supervivència.
Un dels millors encerts és el punt de vista narratiu: sense humanitzar el gos, el narrador se situa en la seva perspectiva, orientada per l’instint i les deduccions empíriques. També és encertat el to emprat, servit en un llenguatge ric, expressiu i convincent. Però hi ha més: aquest magnífic relat és, en realitat, literatura dins de literatura, perquè, de fet, és una història que escriu el propietari del gos un cop aquest ha desaparegut entre les aigües. Aquest joc formal té, finalment, una petita sorpresa, diguem-ne, intertextual: l’homenatge al Rovelló, el gos per excel-lència de Josep Vallverdú i, potser, de la literatura infantil catalana.

Cap comentari

Deixa una resposta