L’home dels contes


A. Guasch

Diari de Tarragona, 25.04.1996

 

Viu, des de l’any 1988 que es jubila de catedràtic d’institut, a Ca l’Eloi, el xalet que s’ha construït a l’Espluga de Francolí i que porta el nom del seu fill i del besavi, amb la seva esposa i la companyia de tres gatetes mimoses que responen per Buf, Xipus i Pinxa. Fill de família pagesa, la branca paterna de Sant Martí de Maldà i la materna dels Omellons, Josep Vallverdú i Aixalà, l’home dels contes, és clar en afirmar que “jo sóc de Lleida, això és una veritat com un temple” i reconeix la satisfacció que li suposa queLa Galera, ara dins el complex editorial d’Enciclopèdia Catalana, publiqui completa la seva obra juvenil.

Des d’ara fins a l’any 2003 sortiran catorze volums, que acolliran sempre tres obres cadascun, els dos primers. dels quals, intitulats El vent de la mitologia i El vent de la història1, ja han vist la llum. En total seran unes 4000 pàgines de l’obra juvenil, però cal pensar que aquest empedreït conreador de les lletres des de jovencell té una producció molt més àmplia si se li afegeixen els llibres de viatge i assaig, unes 3000 pàgines més i els 70 volums traduïts.

En Josep Vallverdú ens va rebre a casa seva diumenge a la tarda, amb texans i llacet al coll d’una camisa blau clar i jersei verdós, tot just quan arribava el seu nebot Ramon, la seva esposa Montserrat i els fills d’ambdós, Xavier i Alba. A l’estudi on treballa, ampli i assoleiat, la vista se li omple d’oliveres i tot tipus de flora al jardí (no ens amaga que se senti mig pagès) i es perd en els camps de conreu d’avellaners, ametllers i més oliveres a la partida del Peu del Bosc, situada aquesta a repeu de la serralada de Prades.

L’autor de Rovelló, Trampa sota les aigües, El fill de la pluja d’or o Els genets de la tarda, per esmentar només uns exemples de la seva extensa producció d’obres juvenils –se’l considera pels entesos, i ben segur no van errats, l’hereu del gran Folch i Torres-, explica que “les meves últimes obres juvenils tendeixen a presentar protagonistes més complexos, sempre adults, i amb un final obert, que no acaba ni bé ni malament”. Això és així, segons Vallverdú, per què “a la vida no tot fineix de manera taxativa” i el lector pot intuir o suposar-ne una continuació.

Qui conegui un xic a fons en Josep Vallverdú –diem un xic perquè una personalitat tan rica i complexa com la seva es resisteix d’habitud a l’interlocutor si hom no és en Josep Maria Aloy, l’estudiós de la seva obra-, captarà rabent la seva vessant d’home pràctic quan assenyala que “per a mi és un avantatge tàctic que se’m publiqui en vida l’obra juvenil completa, perquè algunes s’han reeditat molt i altres no tant. Quan una obra no es reedita s’esllangueix i va camí de l’extinció; en canvi, a l’obra completa hi seran totes, no només les deLa Galerasinó les publicades en altres editorials, i mai no se’n perdrà cap”.

Josep Vallverdú i Aixalà, que s’acosta als 73 anys, confessa que “poques obres més de literatura juvenil escriuré. Si m’hi poso ha de ser des de l’engrescament, no m’interessa la facilitat, ni la venda, sinó la troballa d’un argument que em sedueixi com en l’obra Silenci, capità”. En aquesta, escrita l’any 1992 i que ja va per la tercera edició, conviuen la imaginació desbordant i el vastíssim domini lingüístic de l’autor lleidatà amb la recerca més acurada. Qui la llegeixi veurà que és erroni qualificar en Josep Vallverdú només d’autor juvenil; ell escriu també per a vostè, que ja és adult.

 

Cap comentari

Deixa una resposta