Deu contes elegants



Ramon Pla i Arxé

Quadern d’ El País (20.09.1987)

 

Josep Vallverdú (Lleida, 1923) havia publicat al 1960 (Albertí) Festa major, un conjunt molt bo de contes que jo –i no dec ser l’únic- no vaig poder llegir en aquell moment. Ara, Llibres del Mall els ha reeditat amb el títol de La festa i la ganyota ala Sèrie Oberta, incloent’hi, a més, tres nous i excel.lents relats.

Val la pena de prestar-hi atenció. De fet, Josep Vallverdú té una personalitat literària (literatura juvenil, traducció) i cívica prou poderosa com per arraconar els contes –per si mateix, ja un gènere aparentment discret- a la modesta franja del divertiment literari. Però això seria injust, i per verificar-ho només cal la senzilla operació de llegir-los. Val la pena. Especialment per les situacions. Són memorables: és a dir, queden associades –molt més que els desenllaços, com és habitual- al conte, com allò que l’identifica i reté millor la memòria lectora. I ha de ser així perquè són situacions narratives intrigants i insòlites, que contenen, sota l’escorça argumental, els temes –frustració professional, hiprocresia familiar, la venjança o la mort- que fàcilment estimulen el reconeixement moral dels lectors. Potser en darrer terme és la ganyota que s’amaga sota una epidermis de festa i tot amb una prosa elegant i una sensibilitat, pulcra, anglosaxona, civilitzada.

Els tres darrers –els inèdits- perden càrrega exemplar I didàctica, molt en l’aire del temps. No necessàriament per això, però, són molt millors. Estan bastits sobre la paradoxa i el pastiche literari, i en darrer terme són més artificiosos i lúdics, però excel.lents. Només cal llegir-los.

Cap comentari

Deixa una resposta