Juli Cèsar & Vallverdú


Miquel Pueyo

Segre, 25.05.1997

 

L’any49 aC, Juli Cèsar es va plantar davant de Lleida. Havia travessat els Pirineus amb nou-cents genets i venia en auxili dels seus partidaris, engrescats en la pugna contra els generals pompeians Afranius i Petreius. No va necessitar ni dos mesos per derrotar-los, abans d’anar-se’n cap a Andalusia, per continuar la guerra civil. Finalment, va vèncer Pompeu a Farsàlia i el va fer córrer a refugiar-se en els braços de Cleopatra, on va trobar la mort.

Cèsar mateix descriu aquesta visita i la “batalla de Lleida” a De bello civili i, des d’aleshores, tots els viatgers il.lustres o curiosos que han escrit sobre nosaltres, no han deixat mai de referir-s’hi, com podeu comprovar si llegiu l’excel.lent llibre de Joan Ganau (Viatges per Ponent) que ha editatla Biblioteca Literària de Ponent. Malauradament –i tal i com ens passa sovint, de massa tips d’història com anem I de tan poc que la coneixem- ni Lleida ni cap de les poblacions situades entre el Segre, el Cinca I l’Ebre, teatre d’operacions dels combats entre Cèsar i els pompeians, no han sabut cultivar la memòria d’aquests fets. No hi ha una sola placa, estàtua, ruta turística o testimoni en imatges de l’augusta visita, en tot el territori.

Per sort, sembla que Josep Vallverdú ila Isabel, la seva muller, han decidit de donar ala Universitatde Lleida una estàtua de Cèsar que servirà per corregir, en aquest cas, la nostra amnèsia col.lectiva. El gest honora els donants i vull subratllar-lo públicament, però em fa una mica d’angúnia comprovar que encara avui, a la fi del segle XX, els recuperadors de la nostra memòria col.lectiva, fins i tot n’han de pagar les misses, mentre que les nostres institucions i nosaltres mateixos ens limitem, en el millor dels casos, a jugar amb els espillets i les bales de color de la cultura/espectacle i dels festivals de l’estómac.

En qualsevol cas, Isabel i Josep, gràcies i a veure si es contagia l’exemple.

Cap comentari

Deixa una resposta