“Les raons de Divendres”, de Josep Vallverdú


Article de Francesc Pané a La Mañana (8.01.04):

… es tracta d’una aventura de la dignitat d’un home: Divendres, el criat de Robinson Crusoe a l’illa del seu naufragi. I també es tracta de la reflexió sobre l’avenç terrible de l’home blanc en la natura verge del nou continent. Un avenç que destrueix el patrimoni natural, que roba els recursos als nadius i que envileix els homes i les dones que van néixer i viure lliures abans de la seva presència.

 

La novel.la argumenta una gosadia majúscula. És el relat de la vida de Divendres… vista des de la perspectiva del mateix Divendres… Vallverdú fa de Defoe i escriu el relat de Divendres sobre aquella aventura… La perspectiva canvia bona cosa…

 

…Divendres-Duba inicia una recerca vital per retrobar el seu esperit i el seu cos lliures. Es rebel.la intel.ligentment contra el seu opressor, se n’allibera astutament (com ho hauria fet l’Ulisses homèric) i retroba el sentit de les coses prop de l’amor d’una dona també trobada casualment i també casualment alliberada del seu propi esclavatge.

 

La natura és l’altre protagonista: una selva espessa feta de carrerons entre arbredes… Un paradís perdut que es revela perdut definitivament –a mans de l’home blanc- al final de la novel.la.

 

Una illa atlàntica, tropical, deserta d’homes i d’esperança és el paratge on es despleguen la dissort, la sort, la contrarietat i l’esperança rompuda de l’home de pell colrada que és Divendres, el crit de Crusoe de bell antuvi i l’home ple de contradiccions en la seva llibertat recuperada i en la seva soledat imposada per les circumstàncies d’una conquesta colonial adversa….

 

La novel.la es llegeix amb passió… Vallverdú és un mestre de les aventures…

Cap comentari

Deixa una resposta