Quan a Baroja li creixien els personatges


Agustí Pons

AVUI (juliol, 1998)

A l’escriptor Pio Baroja li creixien els personatges que, en un esquema inicial, havien estat previstos com a secundaris i sovint aquests personatges acabaven ocupant un espai central en la novel.la. Segons Vallverdú, aquest mateix fenomen és advertible en les narracions de Joaquim Carbó, i és que sovint els personatges ideats pels novel.listes adquireixen unes dimensions pròpies i s’escapen dels plans inicials previstos per l’autor. Ala Firadel Llibre, l’editorialLa Galerahavia organitzat un homenatge al pòquer d’asos de la literatura per a nois i noies del nostre país: Josep Vallverdú, Emili Teixidor, Joaquim Carbó i Sebastià Sorribas, als quals també haurien pogut afegir-se Oriol Vergés i Joles Sennell –és a dir, Josep Albanell-, que són els escriptors que, a la dècada dels seixanta, van apostar per la literatura juvenil i ho van fer amb ofici i amb títols que han passat de generació en generació.

L’any 1968, famós pels seus prodigis, aquest pòquer d’asos va copar el premi Folch i Torres que convocava l’editorial La Galera, fundada feia ben pocs anys. El guanyador d’aquella edició fou Josep Vallverdú amb la novel.la Rovelló; Emili Teixidor va quedar finalista amb Dídac, Berta i la màquina de lligar boira; i van quedar diguem-ne semifinalistes La colla dels deu de Joaquim Carbó i Viatge al país dels lacets de Sebastià Sorribas. Tots quatre, excepte Emili Teixidor, que es trobava indisposat, eren presents a la carpa dela Fira del Llibre –com se sap, instal.lada aquest any al Moll dela Fusta- i primer es van presentar els uns als altres i, despres, van ser llegits fragments de cadascuna d’aquelles obres. L’acte va demostrar que la literatura juvenil continua tenint un excel.lent poder de convocatòria perquè la carpa –o envelat- era plena, tot i que els canals de comunicació dela Fira no han estat, en aquesta edició, gaire eficaços. Era plena d’amics i coneguts i tothom va aplaudir de manera especial la presència d’Aurora Diaz-Plaja, la més veterana entre les veteranes, sempre al peu del canó encara que ara hagi de traslladar-se en una cadira de rodes, força incòmoda de fer circular per entre les llambordes del Moll. Com que es tractava d’amics i coneguts l’acte va resultar simpàtic, però en una altra ocasió convindria aprofitar la reunió d’aquests quatre asos per a discussions més serioses. Potser el marc no era el més apropiat per a reflexions gaire trascendentals. Però, tanmateix, els quatre autors –i els afegitons ja esmentats- són els protagonistes d’un fenomen literari que algun dia, desempallegats definitivament dels tòpics que rodegen la literatura juvenil, caldrà estudiar amb tot el rigor que mereixen.

Cap comentari

Deixa una resposta