“La creu dels quatre anells”, de Josep Vallverdú


Andreu Sotorra: “Dues llegendes emmarcades en un sol relat”, a l’ AVUI (1.06.1991):

 

Com la majoria de novel.les per a nois i noies de Josep Vallverdú, aquesta transcorre fora del brogit de la gran ciutat, on l’autor creu que encara és possible trobar la puresa. Aquí serà la finca d’estiueig imperial on el príncep hereu és enviat uns dies abans que hi vagi tota la cort i on s’allibera de l’encarcarament de palau i, tot i que hi ha ressonàncies de les intrigues que s’hi couen, també hi ha més marge per esquivar-les.

El conflicte que no deixa viure feliç el fill de l’emperador és la conxorxa de l’emperadriu i un general que, per guanyar més poder, tenen la pretensió de casar-lo amb la filla d’aquest dignatari. El príncep de Bizanci es rebel.la contra aquestes obscures conveniències de la cort, i quan manifesta la decisió de no casar-se amb qui l’obliguen és humiliat

davant els seus servidors. Per mitjà d’una dicció clara l’autor explica l’aventura d’aquesta rebel.lió i va introduint el lector en el teixit opressiu que la cort representa per als sentiments i el seu desenvolupament com a persona enmig dels pocs personatges amb qui realment es relaciona el príncep.

I, emmarcades en el relat, dues llegendes. La primera és la del termòlit, la segona és la de la bola de foc, que va prenent entitat en aquesta narració, ja que la creu dels quatre anells està feta amb material procedent d’aquest bola de foc, venerada pel poble de l’estimada del príncep Zenó. La llegenda de la bola de foc arribarà, doncs, al títol com a símbol subtilment transformat de la resolució afortunada d’una revolta.

Per la seva banda, Llucià Navarro dibuixa a “La creu dels quatre anells” unes figures de fort dinamisme intern, esquemàtiques dins la línia realista que caracteritza l’artista.

Però la destresa del mestre és present especialment en les composicions estructurades projectant només un breu encaix de situació d’eixos i masses i concretant les formes i la decoració del vestuari amb una gran varietat de recursos en el traç. Llucià Navarro, una vegada més dóna el to de naturalitat per la contundència en la creació d’ambients i personatges, i l’estilització dels conceptes triats.

 

Cap comentari

Deixa una resposta