‘Bestiolari’ Vallverdú


Carme Vidal (Segre, 17.02.2011)

 

L’ANY 36 de la vintena centúria, Pere Quart guanyava el Premi Folguera amb el Bestiari, un poemari que era donat a l’estampa l’any següent i que sortia editat amb il·lustracions del seu col·laborador i amic Xavier Nogués. Es tractava d’una poesia epigramàtica i enginyosa, basada en el joc de mots i molt conceptual. Pere Quart ja tenia del tot constituïda, llavors, la imatge d’un poeta irònic, sorneguer, amant del joc i de les endevinalles. A les acaballes de l’any passat, Josep Vallverdú, prolífic envejat, i cada dia més, sorprenia propis i estranys amb el Bestiolari, un poemari delicadament editat per Fil d’Aram, en edició de Laura Espot i Xavier Blanc, i amb dibuixos de Manuel Cusachs, a qui Vallverdú ofereix l’oportunitat de fer de ninotaire. Més d’una cinquantena de bestioles, ordenades alfabèticament, protagonitzen cadascuna un poema, excepte, com bé fa notar Pep Coll en el pròleg, el toro, que en té tres, de poemes, i el camell i el dromedari, que comparteixen el Camellari. Deia que Vallverdú ens sorprenia, amb aquest llibre, perquè si bé és cert que darrerament dóna a l’estampa molta poesia, com De signe cranc, no ho és menys, de cert, que a aquest to jocós i enginyós ens hi té, com a poeta, poc avesats, tot i que ell, l’home i l’escriptor, és d’una fina i elegant ironia. Ja amb el Rovelló descobrírem la sensibilitat de Vallverdú pels animals, i amb el Bestiolari ens ofereix uns versos que saben seduir un espectre amplíssim de lectors. Els més menuts i joves llegiran en veu alta els poemes i els acabaran memoritzant, perquè aquests són uns versos volguts per ser declamats, de fet, com la Vaca suïssa de Pere Quart, la de la mala llet, inoblidable. Passarà, doncs, semblantment amb l’ambició del mosquit d’en Vallverdú, que, estrafent el vers, amb “raig d’insecticida, zasss!, adéu vida!, ell, a qui hauria agradat de ser mosca per ser més gran. El Bestiolari és un d’aquells llibres que, a banda de qualificar-lo de bo pel contingut, et fa dir que és delicadament bonic pel continent. I és que un llibre també és un objecte tangible, gustós de ser mirat i tocat. Aquest serà un llibre amb el qual a casa en podran gaudir, alhora, pares i nens, i ells entre ells, i els avis escoltant com els més menuts els van declamant bestioles.

Cap comentari

Deixa una resposta