Cloenda agraïda



Josep Vallverdú

 

(Text llegit per Josep Vallverdú com a cloenda

de la taula rodona “Escriptor i societat”,

celebrada a Lleida el dia 16 d’abril de 2007

a propòsit del seu llibre “Pelegrí dels mots”)

Els lectors s’hauran adonat que els participants a la taula rodona parlaven molt de l’autor i proporcionalment poc del llibre. Això és fàcil d’explicar: del contingut del llibre n’ha parlat a bastament el seu autor. Tractant-se d’un volum entre catàleg comentat i memòries literàries tot o gairebé tot el que podia dir-se ja ho diu en Josep Vallverdú.

Els tertulians i el prologuista, en canvi, han subratllat des de l’abundor d’informació que el volum aporta l’extensió i varietat de l’obra creativa que hi és reflectida, i apel.len a l’atenció del lector per destacar les virtuts literàries que concorren en la personalitat de l’autor. Tots ells el coneixen bé i valoren des d’una plataforma d’amistat i un sobreeiximent d’admiració la confecció d’una tant extensa obra, dilatada en el temps.

La plenitud de tota aquesta producció es produeix amb les obres autobiogràfiques i assagístiques d’aquests darrers anys i amb algunes de les novel.les més denses de la seva producció juvenil/adulta. Això després d’una llarga carrera de narrativa juvenil, llibres de viatges, de text, etc.; qui dels tertulians fa un repàs quantitatiu dels milers de pàgines redactades per Vallverdú; qui en destaca l’abundor entre maliciosa i candorosa del llenguatge, qui situa l’escriptor en els seus paisatges més estimats… o en remarca les actituds civils, pedagògiques i de servei.

Per això pot semblar, -malgrat la profunditat d’algunes anàlisis parcials sobre la capacitat de digressió o el sentit de l’enjòlit o de l’arquitectura del text- que els responsables d’aquests escrits de crítica i valoració s’han deixat enlluernar per una figura que potser sense ella voler-ho comença a ser mitificada en el Ponent.

L’autor de Pelegrí dels Mots al capdavall d’aquest pelegrinatge deixa oberta la porta a més opinions i crítiques entorn a la seva tasca, la ja feta i la que li resta per fer.

I expressa el seu agraïment sincer als cooperants en aquesta taula rodona que tan generosament l’han tractat, i a l’Institut d’Estudis Ilerdencs per aquest nou rumb editorial que s’ha emprès.

Cap comentari

Deixa una resposta