Josep Vallverdú: una dedicació a la literatura per a adolescents


Núria Ventura

AVUI, 18.10.1981

 

Possiblement Josep Vallerdú és un dels escriptors catalans que ha escrit més llibres per a infants i joves. Des de la novel.la guanyadora del premi Joaquim Ruyra de l’any 1963, Trampa sota les aigües, fins avui, una llarga corrua de novel.les, contes, articles, etc., han estat publicats per aquest autor, un dels pocs de casa nostra que ha merescut d’ésser classificat per a la llista d’honor del premi H.C. Andersen de literatura per a nois i noies.

Vallverdú, des del seu poble de Lleida, on exerceix d’escriptor i professor de gent jove, recrea personatges històrics, ens trasllada a les èpoques més remotes i en tot moment presenta unes novel.les vives i plenes d’interès, la qual cosa ha fet que sigui un dels autors més coneguts per la gent jove.

Potser se li podria retreure el fet que tracta pocs temes actuals (personatges situats en la realitat d’avui), quan, si vol, és un excel.lent escriptor de novel.les d’aventures, com ho testimoniegen algunes de les seves primeres novel.les, però en definitiva les seves obres tenen interès i vénen a omplir una part important de la bibliografia per a joves en llengua catalana.

“Gira-sol d’històries”

Llibre de narracions que, tal com diu el mateix autor, a la manera d’un gira-sol dóna la volta seguint els raigs del sol, aquests contes comencen presentant històries protagonitzades per nois i noies de l’orient i van girant amb contes de totes les terres i mars.

Així, les històries comencen amb la divertida narració de les trifulgues d’un noi japonès a qui la tecnologia i l’electrònica tenen el cor robat, afecció que la seva família troba un xic excessiva, passen per una bonica narració de com, amb una mica de poesia, es poden veure diferents les coses (“Poseu-hi petons”), fins arribar al darrer conte, en què s’explica com Déu crea una illa per acollir-hi una sèrie de refugiats.

Contes interessants, ben estructurats, que es llegeixen amb un cert somriure als llavis i tenen unes il.lustracions de gran força, obra de la ploma de Frederic Anguera.

“L’alcalde Ferrovell”

En Ferrovell és un ferrer una mica drapaire, que els atzars de la guerra converteixen en alcalde del seu poble, el qual ha estat abandonat pels seus habitants. Però la situació és difícil i aviat hi comencen d’arribar gent que fuig, malfactors, l’exèrcit enemic. Ferrovell sap plantar cara a les situacions, unes vegades amb l’astúcia i d’altres amb la seva força i enginy. I així l’home sol, que vivia al seu aire, troba companyia, responsabilitats i una noia que l’estima.

Amb aquest esquema l’autor ha bastit una novel.la interessant però que té, al meu entendre, una sèrie de punts fluixos i poc elaborats. Així, la personalitat del protagonista, un home que se suposa gran, solitari i amb una aire de marginat, no és gaire treballada i sembla vist des de fora, ja que no se sap exactament quins són els seus sentiments, especialment en relació amb la noia que recull,la Jana.

Aquest personatge potser és el més fluix de la novel.la, car no està dotat d’una personalitat pròpia (vol, pensa i fa tot el que Ferrovell desitja) i en cap moment no s’explica d’on venia, quina és la seva manera de pensar, etc., fins al punt que arriba a dir sense recança que ella és “propietat” d’en Ferrovell.

Això fa que les relacions entre els dos personatges siguin confusionàries (d’una mena de situació pare-filla es passa a l’amor sense que el lector sàpiga per què) i s’elimini amb un recurs fàcil el contrincant jove i atrevit, que és a qui en definitiva pertocava la noia.

Aquest problema de definició dels personatges és agreujat per les il.lustracions, fetes per un dibuixant –se suposa- de còmics, tècnicament correcte, però que presenta un Ferrovell jove i amb pinta de galant de pel.lícula, cosa que no s’adiu gens amb el text.

En fi, una obra que té elements interessants, però que es desvirtuen per la manera com han estat treballats els principals protagonistes.

Cap comentari

Deixa una resposta