L’agilitat de Rovelló


“L’agilitat de Rovelló”

Magda Alemany

Escola Catalana, 335 (desembre, 1996)

 Quan la novel.la Rovelló es va publicar l’any 1969, després que guanyés el Premi Folch i Torres l’any anterior, va aconseguir ràpidament un ampli ressò. Juntament amb El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, inaugurava una col.lecció que marcaria tota una generació de nens i joves, poc avesats a trobar llibres del seu gust i que parlessin, no pas de pastissos de gingebre i exòtics internats, sinó d’un món reconeixible.

És clar que aquells eren uns altres temps, i pot semblar arriscat, com en el cas de la recuperació teatral d’El retaule del flautista, voler reivindicar una obra que va marcar una època. Però precisament perquè avui en dia l’oferta de literatura infantil i juvenil en català és diversa i abundosa, el llibre de Josep Vallverdú pot oferir un interès al marge de modes i tendències, permanent, diríem, com bé demostren les vint-i-una edicions que se n’han fet.

Lluny de complicacions argumentals, Rovelló narra les descobertes i peripècies d’un gos menut i juganer que de seguida es guanya la simpatia dels joves lectors, amb els quals segurament comparteix moltes coses. Perdut per accident, aquest cadell es farà gran a cops d’experiències, algunes agradables i d’altres no tant, però totes alliçonadores: les primeres corregudes sense l’empara de ningú, el coneixement de les pròpies forces i limitacions, l’acceptació d’unes regles de joc imposades, i la descoberta dels altres: uns amables i propers, d’altres mesquins i interessats, i encara uns altres que amaguen un pessic d’afecte particular rere una aparent indiferència.

Bé podria semblar, pel que diem, que aquest llibre d’aventures cau en la moralitat fàcil i alliçonadora. Lluny d’això, Vallverdú sap narrar els processos habituals d’un aprenentatge posant l’èmfasi en el que signifiquen de coneixença del món i de les seves ambigüitats i perplexitats, però sense deduir-ne i proposar un model de conducta correcte. I és bona mostra d’això, com molt bé remarca Joan Triadú en el pròleg, que el llibre manté sempre un interès expectant i que la narració plana àgil i graciosa damunt totes les anècdotes.

D’altra banda, Josep Vallverdú ha sabut escriure una novel.la d’una gran riquesa lèxica sense caure en l’encarcarament o resultar obscur.  Els infants poc avesat a la vida del camp podran conèixer les activitats i la manera de fer dels qui treballen la terra i podran prendre els noms de coses que els semblen llunyanes, però que no tenen pas tan lluny. En aquest sentit és especialment útil el glossari que acompanya l’edició, que no es limita a ser un llistat alfabètic de paraules sinó que ordena els mots segons els diferents àmbits de la vida: la gent i les coses, el camp, els arbres i les plantes, les bèsties i els estris.

Estem convençuts, doncs, que la lectura d’aquest Rovelló, encara que porti gairebé trenta anys trescant pel món dels llibres, resultarà refrescant, entretinguda, i que serà alhora una eina agradable per a l’aprenentatge de la vida i dels mots que ens serveixen per explicar-la.

 

Cap comentari

Deixa una resposta