Els tombs d’un heroi desencaixat


 

Article d’Eduard Ramírez a la revista El Temps (10.02.2004), titulat: Els tombs d’un heroi desencaixat.

L’autor continua fent créixer una carrera que ultrapassa quatre dècades d’activitat literària, en què ha fet assaig, ha traduït més de setanta llibres de temàtica diversa al català i ha destacat en les narracions adreçades al públic juvenil.La Creude Sant Jordi (1990) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000) indiquen la magnitud assolida per l’autor.

La presó de Lleida ens situa en el temps posterior a la promulgació del Decret de Nova Planta per a Catalunya, un país trasbalsat per la guerra i l’esfondrament institucional. Enmig de les conseqüències d’imposició repressiva del nou poder, ens narra les aventures del Francesc, un jove partidari de Carles d’Àustria que s’uneix a un grup de guerrillers i és fet presoner. Aquest tancament a Lleida serà l’inici del seu doble periple, geogràfic i vital.

D’una banda recorrerem el Segre, els conreus de cereal, l’activitat de les viles, sabrem dels viatges fets a peu o a cavall, del recer de boscos i muntanyes quan els camins no són segurs, o de la vida d’una hisenda amb senyors, masovers i la presència habitual dels mossens. D’una altra, acompanyarem un personatge impetuós però inexpert. Més coneixedor de lletres que no correspondria a la seva posició, viu amb passió els íntims descobriments que el trajecte li procura. Si afegim un punt de sorna podríem recordar aquella dita: “Ensenya’ls a llegir i ja veurem qui llaura”; però la història n’està exempta, de burla, i ens descriu el turment que arrossega Francesc pel fet de no encaixar en una societat massa restrictiva per als seus ideals vitals.

Cal esmentar la incongruència en la datació de cartes entre les pàgines 42 i 70, que provoca una perplexitat innecessària al decurs de la narració. El bon ofici en l’ús dels diàlegs proporciona fluïdesa i nervi a les escenes, recolzades en la traça de Vallverdú amb els personatges secundaris. Aquests introdueixen diversos àmbits socials que, a tall d’estances d’una casa, conformen la visió global des de dibuixos parcials mentre propicien el trànsit del relat cap al desenllaç.

El dinamisme descriptiu i l’habilitat amb què integra els versos produeix una suau fascinació pel context de la història, que subministra profunditat als impulsius moviments del protagonista.

  passenger party bus

Cap comentari

Deixa una resposta