“Estimat Stavros”, de Josep Vallverdú



Article d’Andreu Sotorra a l’AVUI (20.05.1999) titulat: Una bona dosi d’estil:

 

«… En un poblet, prop de Piranos, a l’illa grega de Nítion, l’assassinat d’un desconegut per a la majoria d’habitants de l’illa es presenta sense preàmbuls en l’arrencada de la narració. El desenvolupament de la investigació, duta amb calma pel tinent Mesiti, i la confessió en retrospectiva de la personalitat de la víctima, posen al descobert el remolí de negocis bruts en què es va veure immers a Nova York un jove forner illenc que hi va anar a fer fortuna.

Ben travada, la trama de la novel.la refà la vida del difunt, des dels lligams atenencs, passant per la nova vida a Nova York amb papers falsos, fins que, fugint de traficants i d’evasors d’impostos, es veu obligat a fer-se la cirurgia estètica i decideix girar la vista enrera i restituir temps i diners al fill desconegut que va deixar a l’illa, comprant-li una finca perquè hi estableixi una Escola de Natura. Així, a Estimat Stavros, l’illa no hi és només com a simple marc, sinó que pren protagonisme quan el pare, penedit, compra una muntanya per al fill ecologista. Tot i que la mar de Les Cíclades és plena de iots i d’avions, s’hi adverteixen diferents referents ala Grècia clàssica.

La mà mestra de Josep Vallverdú és la de saber combinar els elements geogràfics i clàssics amb una trama de novel.la negra que potser tan atrevida com en aquesta ocasió no es troba en  cap de les obres de la seva extensa producció. Per tot plegat, Estimat Stavros, novel.la publicada aLa Maleïda… s’allunya de l’encasellat del lector adolescent i es va interessant per tota mena de lectors i, tot sigui dit de passada, no únicament pels amants del gènere negre.

És la principal virtut de Josep Vallverdú, que té tres constants en les seves obres: un caràcter divulgatiu de fons que hi és sense que es noti, un estil rigorós de llengua que no s’entreté en cabrioles inútils, i una dosificació de la trama que s’acosta a la precisió que li exigiria un Estimat Stavros si, en lloc de ser una novel.la, fos un guió cinematogràfic o un guió de sèrie televisiva.

Ara que la creació de Josep Vallverdú s’estudia ja en el seu conjunt gràcies a l’edició de la seva Obra Completa de literatura per a joves, continua sent una sort per als lectors que Vallverdú no hagi cedit al compromís de la publicació anual, com a mínim, d’una novel.la. I continua sent una sort no tant per la seva presència en les novetats sinó per la seva aportació, sempre en la línia de la recerca i de la no repetició de la seva àmplia temàtica, tractada amb el punt d’entusiasme de l’autor novell. Un autor novell de 76 anys, és clar.

 

 

brucespringsteensongs.com – bruce springsteen

Cap comentari

Deixa una resposta