Josep Vallverdú



 Emili Teixidor

(AVUI, maig de 1990)

Aquest mes de maig en Josep Vallverdú, de ponent, és l’escriptor del mes. En Josep Vallverdú és un mestre en el doble sentit, literal i emblemàtic, d’ensenyant d’institut de comarques i de cap de fila d’un gènere que, trencat per la guerra, va reprendre i conrear els anys difícils, gairebé impossibles, amb èxit i amb un munt de seguidors del camí que ell -i en aquells moments molts pocs més- va recomençar.

Hi ha qui diu que ja és hora que ens prenguem la literatura infantil-juvenil seriosament perquè aquest material pot ser subversiu. Volen dir que els valors que proclama o exhibeix no són necessàriament els del món adult convencional. Jo crec que cal prendre-la seriosament per tot d’altres raons, entre les quals hi ha, sobretot, la incorporació del jove lector a la llengua, com a eina definitiva del seu equilibri interior, intel.lectual i emocional. Només la llengua, no les imatges, per belles i necessàries que siguin, fa aquesta feina. D’aquí ve la necessitat de la lectura. Els arguments i els valors que comporten són secundaris. Ja ho sabem que en aquest gènere -com en el gènere dels adults, es digui policíacs o pretenciosos, i si no, llegim ara alguna novel.la –fetitxe del gènere existencialista de fa quaranta anys- hi ha convencions. Les d’un món ideal de sers perfectibles alliberats de les preocupacions i necessitats de la supervivència i reproducció. Com diu recentment A. Lurie, sense les preocupacions dels diners, el sexe i la mort, tots seríem àngels. Però aquestes convencions són les de tota la societat envers la infància. I si en algun tret aquestes obres són subversives i anticonvencionals, ho són perquè es riuen del món dels adults regit pel comerç, les convencions i les pretensions socials.

En el món real o adult –que molts s’entesten a presentar-nos com a equivalents- allò que compta és el poder, el diner, la vanitat. Per a la literatura infantil compten més l’art, la imaginació i la veritat. No a tota, és clar. Tampoc en l’altre gènere, el dels grans, tot és net i sa i bo. Ben escrits, tots els gèneres són bons.

Josep Vallverdú té ple d’exalumnes que el recorden amb estimació i ple de llibres ben escrits. Que els lectors joves, i no tan joves, estimem.

Cap comentari

Deixa una resposta