Josep Vallverdú ens explica el país


 

Guillem Viladot

(Diario de Lérida, 25.08.1972)

 Per més que ens passegem per les comarques lleidatanes o per més que hi fem el turista, és probable que ens quedem amb una visió superficial i anecdòtica del seu fenomen i dels valors que l’informen, perquè sovint durant els nostres periples, són moltes les circumstàncies que ens distreuen d’abastar la condició i els nivells d’aquests valors que determinen la raó de ser d’una comarca: la geografia, la història, el medi, la sociologia, l’economia, etcétera. Degut a aquesta distracció, moltes vegades arribem a casa amb una impressió enlluernada de tot allò que hem vist, enlluernament que, passat un temps fracament breu, no deixarà cap mena de pòsit, sinó més aviat una buidor que ens farà adonar que ens trobem quasi tan dejuns com abans d’emprendre el viatge. Això equival a una manera lamentable de perdre el temps. ¿Què fer per tal que el contacte amb les nostres comarques sigui profitós; què fer per tal de poder acumular un pòsit de coneixements útils?

Crec que abans d’emprendre un viatge hom té l’obligació cultural d’estudiar el país que va a visitar. Si això és cert quan volem entrar en coneixement directe d’un país estrany, aquesta obligació és greu quan el país s’esdevé el propi, quan el desconeixement i el dejuni cultural es refereixen al país propi. Perquè, ¿quants som els que coneixem d’una manera certament polida el país on vivim, que tenim d’ell una visió de batxillerat –no especialitzada, per tant- de la seva economia, de la seva història, de la seva geografia, de la seva gent, de la seva vida? Jo diria que ben pocs, que són lamentablement pocs. Però dins el mateix país, ¿quin coneixement hi ha de les seves comarques més o menys diferenciades?

Perquè, a Catalunya, ¿què sabem els lleidatans, per exemple, de la comarca de l’Empordà, i què saben els empordanesos de les comarques de l’Urgell o de les Garrigues, posem per cas? Responent a aquesta interrogació potser m’atreviria a dir que els catalans coneixem molt millor les comarques gironines que no pas les lleidatanes. ¿Per què? Doncs senzillament perquè els escriptors gironins han tingut un predicament molt distingit entre els lectors, moltes vegades per la seva simple incidència sobre la vida barcelonina. ¿Podem concloure d’això que Lleida ha quedat desconeguda per manca d’escriptors que es dediquessin a explicar les nostres comarques? Doncs jo afirmaria que sí, que per falta d’homes lúcids que donessin a conèixer les nostres comarques ponentines, aquestes han romàs en un oblit certament lamentable.

És veritat que algun escriptor no lleidatà ha dit alguna cosa sobre la terra de ponent però no sempre ha estat un document prou rigorós i no sempre fidel. D’altres també forans n’han donat una visió més aviat literària. I un cert escriptor de la terra ferma potser n’ha dit coses de passada i més aviat mogudes per la melangia o per record sentimental. Així, doncs, no és d’estranyar que el paper de ventafocs de Lleida hagi estat de debò i que, com a tal ventafocs, hom l’hagi ignorada, perquè sempre és més lluït seguir el protagonista brillant que és el que prefereix tothom, tant en els contes com en la història de cada dia.

Essent així, quins coneixements podíem tenir de les nostres comarques abans de visitar-les; qui ens podia guiar en l’explicació del fenomen de les comarques lleidatanes? Ben poca gent, ja que no existia l’obra prou reeixida per a un fi semblant, malgrat l’existència d’un llibre tant important com és: Lleida, problema i realitat, per ser aquest un estudi de Lleida, ciutat i terres immediates. Ens trobàvem, doncs, en un buit notable per la seva durada i per la seva pregonesa; un buit que ens feia anar coixos al costat de les altres comarques catalanes. Un buit, però, que nosaltres mateixos, els lleidatans, havíem d’omplir, ja que, amb un coneixement rigorós i de servei, no era capaç de fer-ho ningú.

Calia, doncs, el llibre que omplís aquesta necessitat, calia una obra feta per un lleidatà intel.ligent i amb prou coneixement com per aplegat tot allò que era necessari per tal que tots els catalans tinguéssim una mesura cabdal de la terra ponentina. Aquest llibre, al final ha arribat, i es titula Viatge entorn de Lleida, i el seu autor és l’escriptor Josep Vallverdú, que en certa manera completa la feina que ell mateix encetà en Lleida, problema i realitat, en Catalunya-Visió i en Proses de Ponent. Amb Viatge entorn de Lleida, tenim el llibre just, documental, seriós fidel, necessari i amè com per a saber a què atendre’ns quan hom vulgui fer el turista per les nostres comarques de ponent; quan ens disposem a fer-hi una excursió o a fer-hi estada durant unes vacances; quan vulguem, d’una manera o d’una altra, apropiar-nos-en.

Cap comentari

Deixa una resposta