“Pelegrí dels mots”, de Josep Vallverdú


Pelegrí dels mots de Josep Vallverdú, per Xavier Macià. (Lleida, 16 d’abril de 2007)

(publicat dins Escriptor i societat, IEI, 2008)

“Oh tu, el lliri d’ombra que un raig de sol d’estiu mustigaria, perdona’m a mi, el pobre pelegrí de la terra aspra, que duu sobre la túnica la pols dels viaranys, dormits en les planúries soleiades, i que palpa amb la guaspa del bordó tot lo que troba en terra, recollint pedruscalls i flors boscanes per ensenyar-ho als homes així que és en poblat.”

Així de metafòric, i d’irònic, resa el “Prec” que Caterina Albert (Víctor Català) adreça als lectors (i explícitament a les lectores) de la seva obra Drames rurals (1902). Aquest “pelegrí de la terra aspra” era la manera figurada i simbòlica (molt maragalliana, si es vol) com l’autora havia triat de  presentar públicament el seu alter ego literari, Víctor Català, un personatge discret i bohomiós, un “pelegrí de pedruscalls i flors boscanes” (és a dir, de contes), però gens complaent ni ensucrat, sinó realista i directe, a voltes cantellut i feréstec, algú, en defintiva, que contempla i viu fets i vivències per després explicar-los, degudament amanits, als lectors.

Caterina Albert, doncs, tot just en els inicis de la seva carrera literària, s’identifica la figura de l’escriptor amb la del pelegrí, de la mateixa manera que, un segle després, ho farà Josep Vallverdú quan assumeixi la difícil tasca de passar revista a la seva trajectòria llibresca, és a dir, quan , literalment, escrigui la biografia literària dels seus llibres, quan ens relati les seves peripècies i avatars.

Perquè aquest nou volum de l’escriptor, Pelegrí dels mots,  és estrictament això, una biografia de la pròpia obra literària.

Diu Vallverdú al brevíssim davantal de Pelegrí dels mots: “Aquest llibre ofereix un recorregut, inevitablement vestit de reflexions diverses, sobre bona part de la meva obra publicada, aquella que es va cuinar i servir acompanyada d’anècdota. El públic no sap què passava darrere l’escena ni la brega que l’autor sostenia amb editors, censura, empresaris, crítics, altres escriptors o ell mateix, tantes vegades dubtós o perplex sobre la viabilitat o l’encert de la pròpia producció. Ara en tindrà un tast, si vol llegir-me.”

Sembla obvi, doncs, que, en principi, Pelegrí dels mots és un assortit anecdotari literari fidel als fets i ben endreçat (ordenat i amanit amb degut farciment) i, doncs, d’interès tant per als crítics i els estudiosos de la literatura (que hi poden trobar dades valuoses per a un millor coneixement de l’obra de l’autor i del context personal i general en què va produir-se), com, simplement, per als lectors encuriosits pel personatge i la seva obra, o per la seva època.

En literatura, però, molt sovint, les coses no són el que aparenten. Vull dir que Vallverdú, com Caterina Albert, diu més del que aparentment ens diu.

Pelegrí dels mots és un llibre rar, diferent de tots els llibres de “franja” (entre la ficció i el testimoni, entre l’assaig i la memòria) de l’autor. És, de fet, el llibre en què Vallverdú parla menys d’ell mateix. El seu centre d’atenció, aquí, és sobretot el personatge Vallverdú i allò que li ha esdevingut a l’escriptor Vallverdú, no tant el que pensa i ha fet l’home, la persona de l’autor. És, com si diguéssim, el testimoni de Divendres sobre les peripècies de Robinson.

I per això mateix, Pelegrí dels mots és, malgrat totes les aparences, un llibre de reflexió, d’anàlisi, però presentat sota la forma d’inventari de fets entranyables, absurds o indignants en la vida d’un llibre, sobre les singularíssimes, i habitualment complexes i difícils, relacions entre l’escriptor i la seva societat i entre un escriptor compromès amb el seu país i amb la seva cultura i que aspira a professionalitzar-se,  i un país i una societat que gairebé mai no responen a les expectatives creades.

Aquesta no és, lògicament, la primera vegada que Vallverdú es planteja aquest tema, sinó que, més aviat, n’és, em sembla, el seu feliç corol.lari, la darrera i més aconseguida, original, aportació, sobretot perquè aquí, el tema, es desplega i s’articula a partir precisament de, i des de, la pròpia experiència d’autor en un lapse de temps lat i canviant, i, en el fons, crec, més com a denúncia d’una situació que com a fidel testimoni d’una peripècia llibresca personal en una època determinada.

En el seu llibre, Vallverdú apunta i aborda, de la forma més condimentada possible, algunes qüestions tan fonamentals com antigues sobre les vicissituds de l’escriptor:

1) La difícil i incòmoda, a més d’insatisfactòria, situació de qui viu i escriu al marge de capelletes i cenacles, locals o capicasalenques,  i que, malgrat tot, és i se sent plenament integrat ( i oblidat) dins el sistema i el mercat literaris (i, en el seu cas, a més,  en tots els àmbits: traductor, autor de literatura infantil i juvenil, assagista, poeta, memorialsita, articulista, intel.lectual, etc.)

2) La situació precària, erràtica i mercantilista del món editorial al nostre petit país. (El fet, per exemple, que el llibre Pelegrí dels motshagi  aparegut –en edició de luxe, cal dir-ho, i sense dilacions– gràcies a l’aixopluc de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i no en una editorial comercial és ben indicatiu, em sembla, d’allò que precisament Vallverdú denuncia en la seva obra.)

3) La pobra situació de la nostra crítica literària, tan l’acadèmica com la ressenyística o de suplement. I la pobra situació, també, de les nostres institucions culturals, que no han resolt encara, o no han pogut resoldre, ni el seu paper social ni el seu àmbit d’actuació.

4) La denúncia i condemna de l’oblit, per part de les noves generacions, del concepte de tradició i del seu orgullós menysteniment cap a l’obra dels maiores.

Pelegrí dels mots és, no hi ha dubte, un llibre crític, un llibre-denúncia, implacable. Però, a pesar d’això, opino que és un llibre amable i, sobretot, generós, potser el més generós de tots els seus llibres. És un llibre generós, sobretot, perquè és honest i compromès. I perquè és escrit per als feliços pocs que vulguin entendre.

Però, sobretot, és un llibre generós amb els feliços molts que estimen i respecten l’obra del mestre. Hi ha, a Pelegrí dels mots, un volgut gest d’agraiment sincer cap a tots els  lectors, amics, editors i crítics, per la seva fidelitat i pels seus esforços, petits o grans, alhora d’ajudar-lo en l’acompliment de la seva tasca d’escriptor i un reconeixement explícit a tots els qui han divulgat, valorat o comentat la seva obra.

Pelegrí dels mots és un llibre valent, ple de vigor i de lucidesa, com tota l’obra de Vallverdú.

Cap comentari

Deixa una resposta