Un clàssic de la literatura per a joves



Josep Maria Aloy

AVUI, 5.05.1990

Per molt que la creativitat literària de Josep Vallverdú –que ha estat qualificat, molt encertadament, d’escriptor tot terreny- sigui amplíssima i abasti tota classe de gèneres i formes, l’escriptor de Ponent és conegut, per damunt de tot, aquí i arreu, com a escriptor per a gent jove. En aquest sentit, la designació de Josep Vallverdú com a Escriptor del Mes fa que la iniciativa dela Institucióde les Lletres Catalanes adopti un to lleugerament diferent al que estàvem habituats fins ara.

Si bé hi ha hagut algun Escriptor del Mes que ha dedicat part de la seva obra també a un públic jove –penso, per exemple, en Emili Teixidor- amb la designació de Josep Vallverdú li ha tocat el torn, inequívocament, a la literatura per a joves. Hom s’alegra del que podria considerar-se un acte de justícia envers un públic, uns escriptors i una literatura sovint subestimats o menystinguts.

Des d’ El venedor de peixos de l’any 1960 fins a El viatge del Dofí Rialler d’enguany, Josep Vallverdú, home d’una gran capacitat fabuladora, ha escrit una novel.la juvenil per any, pel cap baix. Amb una vital i convençuda dedicació s’ha lliurat de ple a satisfer un públic, exigent i gratificant, que ha acollit la seva obra amb entusiasme. Ha estat una tasca realitzada amb voluntat i constància, lluny dels escarafalls de la publicitat. Una tasca gairebé sempre molt ignorada per la crítica i pels mitjans de comunicació.

Els nombres i les estadístiques diuen que és llegit per més d’un milió i mig de nois i noies, i no costa massa de creure-ho atès que només del llibre Rovelló (1969) –hi ha algú que encara no l’ha llegit?- se n’han editat més de cent mil exemplars, a part d’haver-se traduït al castellà, al basc, al francès, al rus i properament a l’italià. La majoria dels seus llibres s’han editat tres, quatre o cinc vegades i Trampa sota les aigües (1965) ja va per la vintena edició.

Com molt bé diu el crític Francesc Boada, no es pot dubtar, doncs, de la trascendència social de la seva obra si es té en compte com és de reduït el nostre mercat. Altrament, l’obra de Vallverdú ha estat repetidament premiada i guardonada arreu: des del primer premi Joaquim Ruyra, l’any 1963; dues vegades el Josep Maria Folch i Torres, el 1968 i 1970; el Premio Nacional del Ministerio de Cultura també dues vegades, premis dela Generalitatde Catalunya i, més recentment, la seva presentació com a candidat per l’Estat espanyol, al Premi H.C. Andersen –que ve a ser el Nobel de literatura per a joves- del qual ja havia estat ala Llistad’Honor l’any 1980.

Actualment Josep Vallverdú viu, jubilat ja, a l’Espluga de Francolí, amb la Isabeli el seu fill, però pràcticament la totalitat de la seva obra ha estat escrita en la tranquil.litat del petit poble de Puiggròs, a prop de Les Borges Blanques, on l’escriptor donava classes al joves de l’institut que ara porta el seu nom. A Puiggròs, doncs, enmig d’una boira “insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil”, Josep Vallverdú, rodejat sempre d’uns quants animalons, preferentment gats “i d’un bon coixí de lectors”, ha anat omplint, sempre a màquina, planes i més planes d’una narrativa, la principal característica de la qual és el fons certament humanitari que fa que després de la seva lectura alguna cosa vibri en el lector.

Segons Josep Vallverdú, la novel.la és un cosmos en ella mateixa i el lector juvenil n’ha de fruir sense treure’n cap ensenyament dolent: “quan escrius sempre hi ha una pretensió moral: que el lector sigui més persona, que maduri, però el meu objectiu és que es diverteixi perquè si es diverteix de debò, ja serà una persona”. D’acord amb això, els temes que més agraden a l’autor són aquells que expliquen el progrés de l’home i el desenvolupament de la civilització. Les novel.les de Vallverdú, escriptor profundament identificat amb la terra, esdevenen sovint una subtil reflexió sobre la condició humana.

Són característiques també de les seves obres, una fina ironia i un humor omnipresent intentant arrencar tothora un somrís al jove lector; la predilecció pels animals i una constant sensibilització ecològica: uns personatges –molt sovint nois- vius, enginyosos i sensibles que es mouen en ambients o escenaris de la vida rural.Tot plegat amb un llenguatge pulcre i exigent però àgil, amb nombroses llapissades poètiques.

Amb el temps, Josep Vallverdú s’ha anat convertint en un clàssic de la literatura per a gent jove, en el nostre gran clàssic. I continua escrivint, als seixanta-sis anys, amb la mateixa tossuderia, a raig, amb la mateixa elegància i fidelitat… com sempre. La seva designació com a Escriptor del Mes és un reconeixement a tota aquesta obra i a tots aquests valors. Però, a més, i tal com deia en començar, la seva designació com a escriptor del Mes, és també un reconeixement als autors infantils i juvenils, a tot aquest públic i, en definitiva, a tota aquella altra literatura.

Cap comentari

Deixa una resposta