Apunts biogràfics


Josep Vallverdú va néixer a Lleida el 9 de juliol de 1923.

A les cinc de la tarda. «Això em col.loca dins la línia astrològica dels cranc. I certament, tinc molt a veure amb les característiques generals que se solen assignar als que tenen aquest signe zodiacal».

Va néixer al carrer del Carme, número quaranta. «Era un entresol petitíssim i fosc, que encara existeix i en el qual només hi vàrem residir fins que va néixer la meva germana, és a dir, dos anys i mig». Josep Vallverdú no recorda res d’aquella casa. D’allí es van traslladar a una segona residència. «Jo sóc home de moltes residències, tretze o catorze al llarg de la meva vida». Aquesta segona residència estava situada on després es va aixecar l’Escola del Treball, als afores de Lleida. Era una mena de torre amb un jardí al davant. «En tinc algunes imatges, d’aquesta vivenda. Per exemple, una dutxa que el meu pare, que practicava la natació i era àrbitre, s’havia fet construir a la casa. Un recambró molt petit amb les parets de portland».

 

(Josep Vallverdú amb el pare als cinc anys)

Però també hi van estar poc temps aquí ja que els seus records s’enfilen als cinc anys d’edat quan va començar a anar als Maristes del carrer de Clavé, darrera mateix d’on vivien. «Aquesta casa em porta ja molts records d’infantesa. Recordo que els Reis em deixaven coses al balcó. O una gran nevada en què el meu pare ens va fer un ninot de neu que era la testa d’Angel Guimerà». Va ser en aquest pis quan va començar a fer teatre. «A la revista “Jordi” s’hi publicaven unes històries, d’ombres xinesques que jo representava a la meva germana, com a única espectadora. Havia de ser molt jove. Potser set o vuit anys». També recorda que una vegada el pare va dur un gosset, un cadell que va durar mig matí perquè la mare va veure que ho destroçava tot. «I el van donar a algú amb molt disgust per part meva que començava ja a tenir bastant interès pels animals, interès que he mantingut tota la vida i que m’ha portat a escriure algunes de les més importants novel.les amb ells com a protagonistes». La residència a Lleida alternava amb les estades a Sant Martí de Maldà, als estius, a casa els avis paterns.

Aquesta segona casa va durar fins a 1930 o 31  en què la família Vallverdú va traslladar-se a la que seria residència definitiva a Lleida, a la Rambla de Ferran, n. 15, tercer pis, una casa on avui hi ha els edificis dels Jutjats. Aquesta va ser la darrera residència a Lleida. En van marxar al 1938, amb els bombardeigs i la imminent entrada a Lleida de les tropes del general Franco. «Bàsicament perquè la salut de la meva mare, deteriorada, no aconsellava de quedar-nos en una ciutat assetjada i en la qual era més freqüent l’estrèpit dels canons i el bombardeig que no la tranquil.la conversació diaria».

 

Cap comentari

Deixa una resposta