Els primers reconeixements


L’any 1954 el jove escriptor va decidir d’anar a un concurs estatal de novel.la juvenil d’aventures que convocava una editorial d’Alcoi. I el va guanyar. «Recordo que la novel.la la veig fer molt de pressa, perquè el termini era curt, però la idea va ser prou clara. Una novel.la molt neta molt trasparent, amb cinc episodis perfectament delimitats. I va guanyar». I això li va permetre de tenir el primer premi literari. El primer d’una sèrie que al llarg dels anys sumen més d’una vintena.

Quan l’Eloi tenia tres anys, és a dir, al 1956, i quan el matrimoni Vallverdú es trobava ben arrelat a Sant Feliu, aleshores van morir, en pocs mesos, el pare, i després l’avi. «Com que hi havia una hisenda de què fer-se càrrec, nosaltres vam tornar a terres de Lleida, vam tornar a Sant Martí de Maldà, a la casa pairal. Cap al novembre d’aquell any, ja vam passar a Balaguer perquè el director de l’Institut de Balaguer, que era un ex condeixeble nostre ens va dir que hi havia dues places de professors interins. I vam anar a treballar i a residir a Balaguer, deixant la casa de Sant Martí com a casa de vacances.

A Balaguer hi van estar dos anys. Durant aquest temps l’escriptor ja va escriure amb més intenció i en català, perquè s’acostava l’època de major apertura editorial. El primer llibre fou un volum de contes, «Festa Major», que va enviar a finals del 58 al premi Vítor Català, de contes, i va obtenir algunes votacions, però no va arribar a la final.

Al 1959, de l’Institut de Balaguer va passar a l’Institut de Lleida. «No perquè tinguéssim ganes de canviar, sinó perquè el nostre fill necessitava una escola adequada i a Lleida es començava a insinuar que es prepararia tot això dels minusvàlids i que hi hauria escoles especialitzades. De manera que vam anar cap a Lleida tots». Hi van viure deu anys.

A Lleida, Vallverdú es va tornar a donar a conèixer després de 16 anys. «De mica en mica vaig anar coneixent gent de la meva edat als quals no havia tingut ocasió de conèixer abans. Així em vaig anar introduint en els mitjans, per dir-ho així, intel.lectuals o inquiets de Lleida». Era l’any 60 i aquest any sí que va representar una decisiva transformació en el seu camí d’escriptor, perquè va poder veure publicats en català els seus primers llibres. Primer «El venedor de peixos», publicat per Arimany en una col.lecció juvenil, la primera que es va fer de novel.la juvenil, a Catalunya, «i que la va treure així, aconseguint els permisos no sé com». Més tard, va veure com l’editor Albertí s’interessava per alguns contes, del volum que havia fet amb el títol de «Festa Major», quan era a Balaguer, i que havia enviat al premi Víctor Català. Aleshores en va fer una antologia, set contes i els va publicar amb aquest títol de «Festa Major». forms radio-ready choruses

Cap comentari

Deixa una resposta