La mort de la Isabel


Isabel Arqué, esposa de Josep Vallverdú, no va poder superar unes complicacions que arrossegava des de feia temps i va morir plàcidament a l’Hospital Pius de Valls el dia 18 de maig a un quart de set de la tarda. Com va dir el mateix Josep Vallverdú, la  mort ha posat en primer pla la figura de la Isabel i ha donat relleu a una personalitat no del tot visible en vida en raó de la modèstia , discreció i humilitat amb què es mostrava, sempre  seient a la segona fila, com si diguéssim.

 Després d’un primerenc homenatge a L’Espluga de Francolí, l’Ajuntament de Lleida va ser l’organitzador d’un acte d’homenatge a la Isabel que va tenir lloc el dia 26 de juny de 2012, a l’Auditori Enric Granados de Lleida. Hi van prendre part diverses persones properes a la Isabel (mestres de l’Escola Alba, alumnes, amics…), amb petits parlaments que glossaven la personalitat i l’activisme de la Isabel. L’alcalde de Lleida va tancar l’acte amb un breu però emotiu parlament.

Josep Vallverdú va agrair el públic assistent les mostres d’afecte i va aprofitar el moment per fer un breu recorregut del que havia estat viure i conviure al costat de la Isabel des dels primers anys quaranta quan tenien tots dos divuit anys. Després va venir la llarga convivència, que per a  mi ha estat una lliçó constant d’intel.ligent moderació, de seny, de rigor moral, de goig profund, de ritme segur. Els homes que semblen més capaços de defensar-se sols, són, -som-, els qui més necessitem de guiatge.

 Vallverdú va repassar també l’activisme de la Isabel en la creació de les escoles Alba, una gran i noble empresa que va dur a terme amb una determinació de ferro, indeturable, partint del no res, només amb la força de les seves idees molt clares, les seves conviccions inabatibles, i superant durant anys moltes dificultats, reticències, -fins i tot meves- envestides  de tot ordre.

Vallverdú va rebre i continua rebent mostres de condol i d’ànim d’arreu del país. En una d’aquestes mostres, la de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en la seva carta molt particular, li deia: Records del vostre treball a l’escola, del patriotisme que vàrem compartir, les vivències personals i familiars, el vostre fill…i de tu mateix , i especialment de la serenitat de la teva dona, del seu bon ànim, de la seva dolcesa.

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta