Sant Feliu de Guíxols


Arribem a 1949 i el Pep no té una feina fixa. Ha intentat d’escriure guions per al cinema, ha traduit coses per a Seix i Barral i sobretot per Arimany. Un dia va trobar pel carrer Magí Gonzales Olivella i li va dir que li havien ofert d’anar a treballar a Sant Feliu de Guíxols, però ell no hi volia anar i li oferia la possibilitat d’anar-hi ell. Es tractava d’una empresa d’assegurances d’ensenyament i obria una acadèmia. «Aquesta acadèmia va durar un parell d’anys a les meves mans i després a les mans d’un altre. I mentrestant jo, a Sant Feliu de Guíxols vaig començar a afermar-me».  A més de treballar en un despatx d’exportació, va ficar-se en tota mena d’empreses culturals de la població. Una revista  que començava a sortir i en la que encara hi escriu: “Ancora”. Va començar a donar conferències. «Es a dir, vaig començar a madurar fora de casa. Jo considero que Sant Feliu ha estat un dels llocs on més vivament he estat mesclat amb la població». Un guixolenc d’adopció encara ho continua essent ara. En Pep i la Isabel visiten periòdicament Sant Feliu, els amics que hi queden que per raó de l’edat són cada vegada menys. «Ciutat meravellosa on potser hauria volgut viure a l’hora de la jubilació. Es un dels llocs que m’agraden més d’aquest país».

Cap comentari

Deixa una resposta