Catalunya-Visió, una visió de Catalunya

2 mai 1968


         Catalunya-Visió és, per damunt de tot, una sèrie de llibres gràfics basats en recorreguts descriptius de comarques del Principat. Però, alhora, Catalunya-Visió és la història d’una relació entre dos homes: l’autor del text, Josep Vallverdú, i el fotògraf Ton Sirera.

 

Ton Sirera i Josep Vallverdú, malgrat que ja es coneixien des dels anys 60, van conviure una bona temporada -des del 1966 al 1975 en què va morir Sirera- fent llibres que l’un il.lustrava i l’altre escrivia. «A mi -diu Vallverdú- hi havia gent a Lleida que em deia “aquell-que-fa-llibres-amb-en-Ton-Sirera”, com si la meva trajectòria d’escriptor fos impensable que pogués deslligar-se del bessonisme amb ell» (Indíbil…, pàg. 165). No deixa de ser sucosa la descripció que Vallverdú fa de Ton Sirera a Indíbil… (pàg. 160) i de la qual vull transcriure’n ni que sigui un petit paràgraf: «…molt possiblement s’alimentava de la seva pròpia fruició, o d’un corrent proteínic de què només gaudeixen els privilegiats, i que està compost de fluïd de bellesa, invenció, novetat, paradoxa, ironia, angles inèdits de visió, i repintat constant de les actituds crítiques, les pròpies sobretot».

Tot va començar, doncs, l’any 1966 quan Oriol Vergés, directiu aleshores d’editorial Tàber, va conèixer Ton Sirera. «Van parlar d’un projecte de llibre descriptiu de comarques, a base de fotografia i comentari en plana contra-plana. Vergés tenia tot el pla fet i havent-li suggerit Ton Sirera que jo podia potser encarregar-me de la part literària, entrà també en contacte amb mi» (Indíbil… p. 162). I es dugué a terme el projecte al llarg d’uns set o vuit anys.

En la solapa de la coberta del primer volum Vallverdú escriu que es tracta de presentar gràficament la gràcia i el drama de la terra i els homes, i afegeix: «No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. Es una visió de Catalunya».

La fórmula de treball descansava sobre la base d’una forta compenetració dels dos autors i d’una constant coordinació i comunicació. «Mai no sortíem separats -explica Vallverdú- sinó plegats… Jo prenia notes incansablement, ell tirava instantànies sabent que no les utilitzaria pas totes, naturalment. A l’hora de la confecció del capítol o de la plana, ens trobàvem amb dificultats per eliminar material». (Indíbil…, p. 166).

Catalunya-Visió es va coure doncs en sortides quinzenals de cap de setmana, «per tant ens tocava de fer un grapat de quilòmetres escrivint jo dins l’automòbil mentre ell conduïa. Per raó d’aquesta galopant exigència no podíem aprofundir, però potser guanyàvem en color i impressionisme o anècdota. Podem calcular que per a vuit volums fets per nosaltres, el recorregut entre anades, vingudes, desviacions i visites repetides deu acostar-se als 14.000 quilòmetres».

 

         Vallverdú-Sirera, Sirera-Vallverdú: un tàndem excel.lent per a uns resultats òptims. «Unes fotografies que parlen, uns comentaris que pinten» -diu també la solapa. La càmara d’en Ton Sirera des de l’aire o amb el fotògraf genoll en terra trobava l’objectiu i l’angle precís en benefici de l’expressivitat, segons comenta Oriol Vergés. I continua: «En aquesta col.lecció no es complia el proverbi que assegura que una imatge val més que mil paraules; el comentari d’en Vallverdú penetrava on la màquina no podia arribar, entrava a les cases per descobrir els problemes reals dels habitants o endevinava el pessimisme vers la propera collita». (URC, n. 8 pàg. 13)

L’any 1968 va editar-se’n el primer volum. L’any1974, l’últim. (Publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat després de la desfeta de Tàber). En total vuit llibres. (La sèrie consta de deu volums, però el cinquè és obra de Josep Vicente i Ferran Bosch i el sisè de Jordi Verrié). Cada un d’ells comprenia quatre o cinc comarques que havien estat visitades efectivament, fotografiades i anotades. Fotografia en una plana i comentari escrit en la contra plana. Cada comarca s’iniciava amb un text introductori que la situava en els aspectes socials, geogràfics i històrics.

Diu Guillem Viladot que la importància d’aquestes pàgines es troba en el fet que els seus autors han trepitjat, pam a pam, totes les contrades «i el país és allò que es veu, no pas allò que hom imagina, fabula o mitifica». El país que narra Josep Vallverdú és el país real i objectiu, segons Viladot.

«No cal insistir -diu Oriol Vergés- que aquell estil fotogràfic-literal era llavors una novetat reeixida i eficaç. Després han vingut llibres descriptius dels paisatges del país i de la manera de viure dels habitants. Han millorat en els aspectes tècnics, però l’esperit d’aquella col.lecció que en el fons reflectia la manera de ser dels autors, no sé pas si s’ha superat en el panorama editorial català». (URC, núm. 8).

Catalunya-visió és una sèrie de volums on conviuen en perfecta harmonia la literatura i la imatge. Més que una sèrie de llibres luxosos, «Catalunya-visió» és un luxe en forma de llibre. Són molt encertades les paraules de Frederic Roda quan diu que Vallverdú ha fet de la geografia suculència cultural i del seu retrobament amb les comarques, patrimoni comú de tot Catalunya.

(dins Camins i paraules, de Josep Maria Aloy. Pagès Editors, 1998)

Cap comentari

Deixa una resposta