Homenatge de les Institucions Culturals Lleidatanes

21 juny 2000

Les institucions culturals lleidatanes reten un homenatge a Josep Vallverdú amb motiu de l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

(Aula Magna de l’I.E.I., 21.06.2000)

 

És difícil -diu la crònica del Diari Segre del 22 de juny- que els polítics oblidin les seues diferències per sumar esforços. Ahir va ser un d’aquells estranys dies en què els representants de les institucions van anar a una. L’ocasió valia la pena. Lleida homenatjava el seu escriptor més il.lustre, Josep Vallverdú, després de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs va acollir un acte que va reunir el president de la Diputació, Josep Pons; Pilar Nadal, en representació de l’alcalde de Lleida; Francesc Vidal, coordinador territorial de Cultura de la Generalitat; Jaume Porta, rector de la Universitat de Lleida; Jaume Barrull, president de l’Ateneu Popular de Ponent; Josep M. Forné, president de la Delegació del Segrià d’Òmnium Cultural i la directora de l’IEI, Carme Vidal, al voltant d’una mateixa taula. Fins i tot hi va haver un regal conjunt per a l’autor de Rovelló, que va rebre emocionat una ploma, com no podia ser d’una altra manera.

Josep Vallverdú es va deixar la falsa modèstia a casa i va agrair el reconeixement com “un colofó a l’acte celebrat al Palau de la Música Catalana”, en què va fer esforços per mantenir-se serè, segons va dir, “perquè em venia a la ment el record dels absents com Guillem Viladot, Ton Sirera, Coma Estadella, Francesc Porta, Pep Pereña i Jaume Magre.

Tampoc no es va oblidar del públic que omplia la sala d’actes: “Sou el poble, i un escriptor no escriu només per als seus lectors, sinó per al seu poble, i si es pertany a una nació en perill que ha de lluitar per defensar-se cada dia, és necessària una certa coherència i un compromís”. I és que a Vallverdú no li tremola el pols a l’hora d’escriure a cinc mans un llibre com Lleida, problema i realitat, que va ser un escàndol a la Lleida de finals dels seixanta. I per això suposa que aquest és el motiu “pel qual avui estan totes les institucions representades”.

 

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta