La revista URC dedica un monogràfic a Vallverdú

1 gen. 1993


 

És el número 8 de les Monografies Literàries de Ponent

Ajuntament de Lleida (Hivern, 1993)

 

El primer article del monogràfic és de l’escriptor Guillem Viladot i es titula Josep Vallverdú lector dels homes. És una carta adreçada directament a l’amic Pep. Entre altres coses, Viladot destaca la capacitat d’observació de Vallverdú i el seu compromís amb el país. I acaba l’article dient: Quan llegim Vallverdú, per exemple la seva Catalunya-Visió, a cops sentim l’agressió de la realitat. Ens podem queixar tant com vulguem, però aquest és el nostre país, no en tenim cap més. I sense alternativa, l’hem d’assumir com ho fas tu: amb la fe del pragmàtic, de l’agnòstic i del clarivident.

A continuació, Oriol Vergés, que és qui va proposar a Vallverdú i a Sirera elaborar una sèrie de llibres sota el nom de Catalunya Visió, escriu sobre aquest enorme projecte on diu … no es complia el proverbi que assegura que una imatge val més que mil paraules; el comentari d’en Vallverdú penetrava on la màquina no podia arribar, entrava a les cases per descobrir els problemes reals dels habitants o endevinava el pessimisme envers la propera collita… Vergés qualifica d’històric el mèrit d’en Vallverdú i en Sirera d’haver sabut copsar literària i gràficament el país.

Teresa Duran, excel.lent crítica, escriu sobre L’aventura de llegir a Josep Vallverdú, avisant, però, que si a aquestes alçades hi ha algú que encara no sap què representa l’obra d’aquest grandíssim escriptor per als nostres adolescents, no és pas llegint aquestes quatre línies que ho descobrirà… I, a partir d’aquest avís, l’articulista entra amb més detall a analitzar les característiques principals de la narrativa de Vallverdú.

Andreu Loncà fa una aproximació als llibres biogràfics de Josep Vallverdú en un text titulat Del país al jo. Loncà comenta sobretot els llibres Proses de ponent, Indíbil i la boira i Les vuit estacions.

Tot seguit hi ha una entrevista amb Josep Vallverdú. L’entrevistador,Josep Maria Aloy, intenta fer un recorregut per la seva obra i li demana pels valors d’aquesta obra, molt especialment de la narrativa juvenil. I dels valors de l’obra a la personalitat de l’autor.

Finalment, i després d’un àlbum de fotos de l’homenatjat, diversos escriptors i crítics comenten breument algunes de les obres de Josep Vallverdú.

Cap comentari

Deixa una resposta