L’Obra Completa: Volum 2, “El vent de la història” (1)


El vent de la història, 1

(Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat)

La Galera, 1995

 

Pròleg d’Agustí Alcoberro, El vent de la història (1), (Volum 2 de l’Obra Completa)

Les tres novel.les que componen aquest volum –Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat- presenten una unitat notable. Totes elles s’inscriuen en el gènere de la novel.la històrica. Van ser escrites, a més, en tres anys consecutius –1974, 1975 i 1976- d’una gran significació social i política.

Bernat i els bandolers narra la història d’en Bernat i el seu germà Jaume, d’ençà que abandonen el mas familiar, a causa de la fam, fins que participen en els fets del Corpus de Sang de1640, a Barcelona. Entremig, òbviament, els succeïren moltes aventures. Josep Vallverdú té l’encert d’imbricar la trama de ficció –l’argument- en dos grans temes de la història del nostre segle XVII. D’una banda, el bandolerisme, un fenomen amb implicacions populars i senyorials. D’altra banda, la revolució pagesa de 1640.

Un cavall contra Roma és la història d’Aldín, un joveníssim príncep íber fet presoner pels soldats romans. Deportat a Itàlia com a esclau, treballarà en una vol.la romana fins que l’atzar li obri les portes de l’anfiteatre. Allí, esdevongut gladiador, conquistarà la llibertat, a través d’una hàbil combinació de coratge i astúcia. Tot resseguint el fil d’Aldín –un nen que es fa home- el lector s’endinsa en la vida quotidiana dels diferents estrats de la societat de l’Imperi.

Tres xacals a la ciutat narra la llarga marxa de dos nois i una noia d’una tribu prehistòrica. Ells en són els darrers supervivents, després que els seus companys han mort en una catàstrofe natural. El camí els menarà fins a un poble molt més evolucionat, que posseeix sabers sorprenents, com l’agricultura i la ramaderia o la ceràmica. A poc a poc, els nois s’hi integraran. La trama de ficció permet imbricar, doncs, dos models de societat ben diferenciats. D’una banda, les tribus del Paleolític, arrecerades en coves, que vivien de la cacera i de la recol.lecció. D’altra banda, els poblats neolítics, que coneixien ja l’agricultura.

Segueix llegint…

 

 

 

club vert tarif

Cap comentari

Deixa una resposta