L’Obra Completa (volum 13): “Ventada de relats”


 Ventada de relats

(Primavera, no, Hola, Tom, Festa Manjor, Els al.lucinats, Tres pastitxos, Ara mateix eren aquí i altres relats)

La Galera, 2001

 

Pròleg d’Isidor Cònsul a Ventada de relats

VALLVERDÚ PER A  ADULTS

La primavera de 1988 vaig acompanyar un fotògraf a l’Espluga del Francolí perquè il·luminés, per encàrrec de la revista “Cultura”, un paper que jo escrivia sobre el corpus literari de Josep Vallverdú. Fotos i text es van publicar el novembre d’aquell any i el títol, Un escriptor tot terreny, ha tingut la fortuna de ser recordat de manera recurrent per l’il·lustre ponentí fins hi tot en moments tan significats com l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el maig de l’any 2000. Aquell 1988, Josep Vallverdú repicava els seixanta-cinc, plegava de fer classes a l’institut de les Borges Blanques, estrenava casa a l’Espluga del Francolí i es jubilava de la de Puiggròs on havien nascut alguns dels personatges més reconeguts de la seva narrativa. Al jardí de Puiggròs recordo haver-hi vist la caseta de Rovelló, el gosset rodamón que coneix tota la jovenalla per sota dels vint-i-cinc anys i que ha fet de protagonista televisiu en la sèrie de dibuixos animats sorgida de la novel·la.

Tretze o catorze anys enrere, l’expressió tot terreny abastava consideracions diverses, la més ampla de les quals incidia en les capacitats d’un escriptor i una literatura que s’adaptava a l’orografia dels gèneres més diversos: un home de lletres que conduïa amb facilitat per la narrativa i l’assaig, les memòries i els llibres de viatge, l’article periodístic i la divulgació literària, i encara li quedava lleure d’aterrar en el teatre i la poesia. Ha estat un gran treballador, Josep Vallverdú, i encara en manté l’urc, tot i que assegura que el temps l’ha emmandrit i ja no pot dur el mateix ritme d’abans. Com a novel·lista, ha fet lliscar a tot drap la narrativa per a nens i joves com qui circula per la llisa blanor d’una autovia, mentre, més caut i assossegat, ha fet rodar l’assaig, el teatre i la poesia amb l’atenció de qui mena el cotxe per la boteruda sinuositat de corbes de les carreteres de les Garrigues.

Segueix llegint…

 

Cap comentari

Deixa una resposta