Les raons de Divendres


 

Les raons de Divendres

Josep Vallverdú
Proa-La Galera, 2003

Daniel Defoe, quan va escriure les aventures del nàufrag Robinson Crusoe, no devia imaginar-se que, 300 anys més tard, un altre escriptor les reprendria. En aquest cas, però, el narrador és el criat Divendres. I la història, com veureu, és tota una altra… Qui és el salvatge i qui el civilitzat?

Mots inicials:

Daniel Defoe, quan va escriure les aventures del nàufrag Robinson Crusoe, no devia imaginar-se que, 300 anys més tard, un altre escriptor les reprendria. En aquest cas, però, el narrador és el criat Divendres. I la història, com veureu, és tota una altra… Qui és el salvatge i qui el civilitzat?

… l’autor d’aquest llibre té una flaca per aprofitar personatges literaris i perllongar-los la vida de ficció o crear per a ells nous espais i peripècies. Transgressió profitosa, exercici estimulant, gosadia quasi d’adolescent.. Ho va fer en la novel.la juvenil El viatge del Dofí Rialler del 1991, on imagina Jim Hawkins, el gat de bord de L’Illa del tresor, arribat a adult i esdevingut navilier, el qual, en casar-se, proposa a la seva dona de fer una nova singladura fins a la famosa illa, indret que no havia revisitat mai…

Un tomb de rosca més: imaginar que en el mateix escenari del llibre original, podem esculpir els personatges des d’una altra perspectiva que no la de l’autor clàssic…

 

Article de Francesc Pané titulat “Les raons de Vallverdú“, a La Mañana (8.01.2004)

 

Article de Josep Maria Aloy publicat a Escola Catalana (juliol/setembre, 2004)

 

Article d’Andreu Sotorra titulat “Molt més enllà de Robinson Crusoe“, publicat a l’AVUI (28.10.2004)

 

Cap comentari

Deixa una resposta