“Los goigs a llaor del gloriós Sant Clandestí”

12 oct 1970

Sant Clandestí no ha existit mai, però era una possible 

plausible i pertinent advocació per a la vida dels catalans

en aquell fosc període de racionament, consignes, presons i repressió.

Vaig fer una edició molt limitada dels Goigs, a la impremta Martí de les Borges Blanques, anys després. Els Amics dels Goigs de Barcelona devien llegir al cap d’uns quants anys la notícia de l’edició particular i me’n van demanar una còpia, molt possiblement per poder-la exhibir, peça única, dins la seva valuosa col.lecció de tots els sants haguts i per haver.

La primera versió dels Goigs data de l’any 1948. La segona, de l’any 1970. Els Goigs porten l’orla corresponent, composta amb figures de conspiradors, policies, àngels, trabucs, multicopistes, porres i garrots, tot dibuixat magistralment i engrescadament per l’escultor Manuel Cusachs, de Mataró, un amic de pedra picada, mai més ben dit.




 

Cap comentari

Deixa una resposta