Premio Nacional per “Saberut i Cua-verd

1 nov. 1983

Saberut i Cua-verd

La Galera, 1982 (Els Grumets)

(Premio Nacional del Ministerio de Cultura, 1983)

(Llista d’Honor del Premi dela CCEI, 1983)

 L’escriptor Josep Vallverdú ha estat notícia permanent durant aquests dos últims mesos. El 16 d’octubre, amb motiu de les Festes Fabra, un grup d’entitats i un grapat de joves escolars li retien un homenatge a Lleida. I, per altra part, ara acaba de guanyar el “Premio Nacional de Literatura Infantil” per la seva obra Saberut i Cua-verd. Aquest premi, dotat amb sis-centes mil pessetes, és el millor guardó que ofereix el Ministerio de Cultura, anualment a un llibre infantil.

Josep Vallverdú, conegut sobretot per la seva tasca de creació d’obres literàries destinades als nois i noies, va començar a escriure cap als anys seixanta, quan escriure en català era cosa d’un grup més aviat “d’eixelebrats i ceballuts”. Ara, just quan acaba de complir els seixanta anys, el senyor Vallverdú gaudeix d’un reguitzell impressionant de premis. És l’hora de recollir el fruit sembrat curosament i amb tossuderia. És el premi a la fidelitat. La consagració definitiva de l’escriptor, no sols a la seva terra, sinó a tot l’Estat. Seria just, ara, “seleccionar-lo” com a candidat al Premi Internacional H.C. Andersen –que ve a ser el Nobel de literatura infantil. Seria més que just i ho reclamem.

Saberut i Cua-verd és la història d’una tendra amistat. Un diàleg entre un colom jove, vanitós i presumit i un llangardaix vell i pacífic. Tan bon punt “es fan amics” inicien un seguit de converses on sortiran a lluir temes ben diversos referents a la vida dels homes. Les dues bestioles “passen revista” a aquests éssers una mica ganàpies i sovint estrambòtics que tan aviat es discuteixen i fan la “guerra entre germans”, com són capaços de ser comprensius i agraïts. La intencionalitat de l’autor és clara i força contundent: fer una anàlisi, més o menys crítica, de l’home, amb els seus defectes i virtuts. L’amistat, el refús dels diners, la supèrbia, la mentida, la destrucció de la natura… són tractats amb la gràcia habitual de l’autor: ironia, finesa i humor. Una lliçó molt oportuna per als temps que vivim. Una història agradable i emotiva, capaç de delectar no sols la mainada.

Diu Rosa M. Mesalles que Saberut i Cua-verd és una peça narrativa que, en 122 pàgines, conté, com els millors còctels fets a consciència, tots els ingredients: recursos, tècniques, trets i gràcies que fan de l’obra un llibre òptim per al jove lector, el qual se sent captivat i es converteix en còmplice des de la primera plana. Com en les faules antigues, el lector es troba, només obrir el volum, un animal que actua com un ésser racional, i el rèptil-narrador Cua-verd li parla en primera persona, pensa, reflexiona, té coneixements, opinions, sentiments, memòria col.lectiva i individual… capacitats pròpiament humanes que també comparteix Saberut, el colom que li fa de contrapunt al llarg del llibre. I tots dos, ara tu ara jo, construiran la narració explicant una desena d’històries que conformen el cos central de l’obra.

 

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta