Presentació a Manresa de Camins i paraules, de Josep Maria Aloy

25 mai 1999

Una biografia sobre Josep Vallverdú

  (Biblioteca del Casino, dimarts 25 de maig de 1999)

  

La presentació d’aquest primer estudi sobre la vida i l’obra de Josep Vallverdú, va anar a càrrec d’una sèrie de persones vinculades directa o indirectament amb l’autor del llibre: en primer lloc, Jaume Badia, director de l’escola Badia-Solé on l’autor del llibre havia fet llegir les novel.les de Josep Vallverdú; Albert Macià, periodista del diari manresà Regió-7; Pep Molist, escriptor i bibliotecari; Joaquim Noguero, crític i Lluís Pagès, editor del llibre. Moderava l’acte el mateix autor del llibre, Josep Maria Aloy. Hi assistia, és clar, el biografiat: Josep Vallverdú.

En paraules de l’autor, Camins i paraules no és tant una biografia com un intent de donar a conèixer i sobretot d’ajudar a descobrir l’escriptor i la persona Josep Vallverdú: l’escriptor que s’amaga darrera l’home, o l’home que s’amaga darrera l’escriptor. D’aquí el subtítol del llibre: Josep Vallverdú: l’escriptor i l’home.

El llibre pretén sobretot ajudar a perfilar potser amb més precisió algunes de les afirmacions que sempre s’han dit de Josep Vallverdú i que només les descobreix i les constata qui s’hi aproxima, l’observa i l’estudia. Per exemple, la capacitat de Vallverdú per esdevenir un escriptor tot-terreny…, la seva dedicació intensa i fidel als lectors joves. També la seva habilitat per escriure poesia, o la seva enorme activitat de traductor… També és una pretensió de l’autor de la biografia acostar l’home als lectors i fer un retrat de la seva personalitat, el seu vessant cívic, la passió pels animals, per l’ecologia, per la terra… I de la passió per la terra a la descripció del país, molt especialment pel petit país que el va veure néixer, Lleida, i qui diu Lleida diu Ponent, les terres de Ponent… El Vallverdú activista cultural, el pedagog, el mestre, l’articulista crític… no acabaríem mai!

A la presentació, tant a Lleida com a Manresa, Josep Maria Aloy manifestava que el que podia haver estat un «handicap» -la biografia d’una persona encara viva i plenament activa- ha estat un plaer malgrat que això hagi pogut disminuir els aspectes més severament crítics i més objectius, necessaris per a un treball biogràfic. Tampoc no era la seva intenció fer un estudi críticament pur i dur. Seria bo, això sí, que Camins i paraules  esdevingués un reclam i una invitació per a posteriors treballs sobre Vallverdú més profunds i exhaustius per part d’estudiosos més preparats que jo mateix que vaig començar simplement llegint Rovelló als meus alumnes sense la més mínima pretensió d’esdevenir biògraf de ningú.

 

Cap comentari

Deixa una resposta