Un Vallverdú encara desconegut, guanya un premi de novel.la juvenil

26 gen. 1954

 

Las cinco vidas del “Nereo”

Premi Mossèn Chusep

 (Alcoi. Editorial Marfil, 1954)


Els primers reconeixements com a escriptor no es van fer esperar. Josep Vallverdú s’instal.la, l’any 1949, aSant Feliu de Guíxols i entra a formar part de la primera redacció de la revista “Àncora”. S’apunta al Centre Excursionista Montclar, aprèn a fer conferències i escriu les primeres novel.les. Segons manifesta a la seva biografia Camins i paraules, disposava d’un cert temps. Això quan era solter encara. Va comprar-se una màquina i una pipa. No era fumador. No havia fumat mai. Als 24 anys va començar a fumar: Em va semblar que donava (innocentment) una imatge d’escriptor, amb la pipa. Potser es perquè aleshores els seus ídols eren els escriptors de novel.les de molt de públic, per exemple Simenon.

Va escriure tres novel.les d’una tirada, –El tesoro de Atila, La flor del olvido i El Bosque sin leyenda– en castellà perquè només podien editar-se en castellà i Vallverdú volia editar. Segons l’autor, aquestes novel.les tenen un grapat de debilitats quant a habilitat constructiva i “penetració” de l’autor dins el tema. Les va portar a una editorial de Barcelona. Em van dir que allò no valia res. Les vaig dur a Seix Barral i de les tres me’n van acceptar i publicar una, La flor del olvido. I després encara en vaig escriure una altra directament per a Seix Barral i també la van publicar.

L’any 1954 el jove escriptor va decidir d’anar a un concurs estatal de novel.la juvenil d’aventures que convocava una editorial d’Alcoi. I el va guanyar. Recordo que la novel.la, Las cinco vidas del “Nereo”, la vaig fer molt de pressa, perquè el termini era curt, però la idea va ser prou clara. Una novel.la molt neta molt trasparent, amb cinc episodis perfectament delimitats. I va guanyar. I això li va permetre de tenir el primer premi literari. El primer d’una sèrie que al llarg dels anys aniria recollint.

Aquell primer premi se’n deia Mossèn Chusep i estava dotat amb 20.000 pessetes. Si ho col.loquem al 1954 és bastant gros, això. Ens vam posar molt contents amb el premi. Però en aquells mateixos dies Vallverdú va tenir una obstrucció intestinal i totes les pessetes les va haver de gastar per l’operació. No va passar res. Simplement que els diners tal com van entrar, van sortir. Una lliçó més de la fugacitat de les coses terrenes. El nom de Mossèn Chusep respon a un sacerdot d’Alcoi que havia fet obra social adreçada al benefici dels joves. Els de l’editorial van donar aquell nom al premi, que es va convocar una única vegada, per raons que s’ignoren.

 

“Nereo” -nom d’un déu de la mitologia grega- és el nom d’un vaixell de vela construït l’any 1717 i la novel.la explica les cinc aventures més sonades d’aquest vaixell. Cinc aventures en 300 anys durant els quals el vaixell ha conocido la gloria y la abyección, la fortuna y la miseria, como los hombres…

Cap comentari

Deixa una resposta