Article de Pep Molist a Faristol, 31 (setembre de 1998)
Quan la ciutat de Troia és destruïda en aquella famosa i enginyosa batalla, comença aquesta novel.la. És la història d’una família que ha decidit d’exiliar-se, que ha de buscar refugi en unes altres terres. L’acció se centra en Borgos, el fill jove, i en ell es remouen amb força els sentiments que són de totes les guerres en situacions semblants: desig de venjança, desarrelament… El seu periple per l’exili coincideix amb la seva joventut, el seu creixement. Els desitjos forts, a mesura que avança la història, es van dominant, ell es va fent gran i ha de passar per experiències força traumàtiques.
Josep Vallverdú ens presenta una novel.la per degustar un lèxic ric, per admirar un estil d’un avançar constant i controlat. Una novel.la excel.lent, a la qual, com a lector, només retrauria que els fets es precipiten massa en els darrers capítols per buscar un final rodó.