(Retrat literari de Josep Vallverdú)

Individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible.

Als dotze anys va escriure un poema i als tretze uns «Pastorets» que ell mateix va il.lustrar.

Ha residit molt de temps a Puiggròs, comarca de Les Garrigues, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espessa, «una boira insidiosa, acotonada, estupidament engolidora de colors, agrisada i inútil».

S’ha dedicat a la docència, tot i que no li agradava massa donar classes. Els seus alumnes, però, l’admiraven i el continuen admirant.

Per veure’l feliç doneu-li un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, amb un hort per conrear personalment. Per veure’l més feliç encara, deixeu-lo escriure i, sobretot, novel.la per a gent jove. Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H.C.Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves.

Té una gran dèria per publicar. Només a La Galera, a la col.lecció «Els Grumets», hi té 20 títols que sumen més d’un centenar d’edicions. El seu llibre Rovelló porta ja disset edicions en català i ha estat traduït al basc, al francès, al castellà, a l’italià i, fins i tot, al rus i és el llibre que més premis ha guanyat en els últims trenta anys. «No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la transcendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat».

Pedrolo el qualificava de «fabulador» i Francesc Danès de «grafòman impenitent». Altres persones han dit d’ell que és un «agitador cultural», un home «xop de cultura» o un «pedagog del civisme». Isidor Cònsul el defineix com a «escriptor tot terreny» per la diversitat de la seva obra. Ell es considera «home-castell». Es, probablement, l’escriptor més llegit entre la gent jove del nostre país.