Rosa Mesalles
Ressò de Ponent, 54 (octubre, 1987)
Si Josep Pla encara fos a temps de continuar amb la seva sèrie d’”Homenots”, hauria de dedicar un dels seus lúcids retrats a l’escriptor que avui ens ocupa, Josep Vallverdú. A rel d’aquest fet fictici –no per immerescut sinó per qüestions biològiques, els genis, mal que ens pesi, també moren- potser molts descobririen la importància del nostre “homenot” particular, però en tot cas, això seria ben trist perquè, un cop més, ens caldrien els ecos de les veus prestigiades per donar fe d’una obvietat. I és que massa sovint els oriunds d’arreu, ingratíssims com som, ens embaladim, per sistema, davant de tot allò forà perquè, no se sap per quins set sous, sempre és millor, I és així com se’ns escapen els trens de l’estació de sota de casa, i nosaltres amb cara d’enze, ignorant-ne el destí i la càrrega.
No parlem de localisme ni suggerim l’improductiu exercici de mirar-se el melic, només palesem que hem de començar per reconèixer la “fauna” literària del nostre més pròxim entorn. Malauradament –i no és victimisme- els ponentins hem estat sempre una mica deixats de la mà de Déu, però el que ja resulta més grotesc és que nosaltres mateixos ens afegim al joc, carregats amb el prejudici de la inferioritat apresa. Cal no oblidar que tenim, tocant a mà, un Coll, un Pàmias, un Pont, un Viladot, un Pané, entre d’altres, i en un espai ben perfilat, un Josep Vallverdú adultíssim literàriament.
Vallverdú, pedagog durant tant de temps, es jubila enguany i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, aprofitant l’avinentesa, li ret homenatge. “Jubilació”, però, és un d’aquells termes grisos i depriments que tenen el regust de la inutilitat i de l’amputació, però Josep Vallverdú és essencialment un “creador”, i si d’algun avantatge gaudeix l’home de lletra és que mai no li arriba, imposat per no se sap quines lleis, aquest dia ingrat. La creació literària és un exercici que els qui en tenen el do poden complir de per vida. A diferència amb els professionals “productius”, el temps juga a favor de l’escriptor, i molt lluny d’atrofiar les aptituds, educa la ploma i va deixant la pejada de l’adultesa creadora, llimant les imperfeccions de la vocació primerenca i a la fi de tot aquest bagatge dels anys en floreixen unes obres d’alta qualitat.
Vallverdú, a partir d’ara, potser no haurà d’entrar cada dia a les nou del matí i enclaustrar-se en una aula, però en contra, tindrà tot el temps del món per dedicar-se al seu gran vici: l’escriptura. Les tasques paral.leles poden ser agradoses però no deixen de ser això, “paral.leles”, i tot escriptor, ho confessi o no, aspira a dedicar-se exclusivament al seu amoret, el full en blanc, que torturat pel traç d’alquimista surt amarat de mons impensats, de personatges dissemblants i de nous alfabets.
Des del 1948, any de la seva estrena com a escriptor, Josep Vallverdú ha anat desgranant el seu enginy creatiu i ha omplert la seva valisa literària atapeint-la amb un bon grapat d’obres que han donat bona mostra de la seva ploma prolífica. Ha conreat principalment la prosa i gairebé la totalitat de les seves novel.les i contes van adreçats al públic jove. Aquesta seva dedicació a la literatura juvenil li ha valgut el reconeixement per part del lector, que n’ha resultat seguidor fidelíssim, i alhora per part de les institucions que li han atorgat, entre altres, els premis Mossèn Chusep, Folch i Torres, Serra d’Or Juvenil, Llibre d’Interès Juvenil, Millor Obra Juvenil, CCEI, del qual n’havia figurat en diverses ocasions en la llista d’honor, com també ha resultat finalista del Josep Pla en diverses convocatòries. Però possiblement el premi més ambiciós per a un escrptor de literatura infantil i juvenil és l’Andersen. Josep Vallverdú ha estat convocat com a únic escriptor de l’Estat espanyol per optar a aquest premi, esperem que els astres l’acompanyin i que el jurat es decanti al seu favor.
Tots aquells que coneguin Vallverdú a través dels seus llibres ara tenen l’oportunitat de descobrir racons de la seva vida i aspectes de la seva obra a la Miscel.lània homentage a Josep Vallverdú que edita l’I.E.I., on hi col.laboren una trentena d’autors.
Tots plegats ens unim a aquest homenatge com a gest d’agraïment pels anys d’ofici d’aquest nostre “homenot”: Josep Vallverdú.