Josep Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
(Barcelona, 29.05.2000)
El més “juvenil” del Premis d’Honor
La introducció de milers de joves lectors dins el món de la cultura i la llengua pròpies, la qualitat i quantitat de la seva feina com a traductor, el conreu d’una literatura del paisatge i la història lligada a les terres lleidatanes, la prolongada i sòlida tasca docent literària amb joves adolescents i la feina d’animador cultural que ha exercit al llarg de la seva vida són els mèrits que han valgut a Josep Vallverdúel guardó que atorga Òmnium Cultural i que per primera vegada, i després d’algunes veus que feia temps que ho reclamaven, s’ha lliurat a un escriptor de literatura infantil i juvenil.
El jurat que l’ha premiat en aquesta trenta-dosena edició estava integrat per Jordi Sarsanedas, Dolors Ollé, Teresa Rovira, Max Cahner, Oriol Riba, Josep Maria Puig Salellas, Joan Becat, Agustí Pons i Josep Gifreu. El guardó està dotat amb 10.000 euros.
L’acte de proclamació i lliurament del Premi d’Honor es va celebrar al Palau dela Música Catalana, en una cerimònia que va comptar amb la glossa del guardonat a càrrec de Jordi Sarsanedas; amb parlaments del president d’Òmnium, Josep Millàs, i del filòlegJoan Martí Castells; amb l’actuació musical de Jaume Vilà (tenora) i Manel Camp (piano); un recital de Vicky Peña -que va llegir textos de Ruyra, Palau i Fabre, Llompart i Espriu- i l’espectacle poètic i musical de Dalmau González (tenor) i Albert Romaní (piano).
Parlament del guardonat, Josep Vallverdú:
Senyor President d’Òmnium Cultural, companys de Premi, Membres del Jurat, senyors i senyores:
S’imposa un breu apartat de regraciaments: en primer terme a Òmnium Culturalcoma entitat, per la seva trajectòria positiva i exemplar; segonament, a persones que m’han encoratjat i refermat en la meva trajectòria com a escriptor; són moltes, però n’esmentaré dues de molt properes: la meva muller, -que em manté el motor alegre- i Josep Maria Aloy, que ha acotat, catalogat, analitzat i divulgat la meva obra indefallentment. I, finalment, al Jurat, que ha cregut trobar en mi prou pes per atorgar-me el guardó.
Confio que el Jurat haurà tingut en compte la totalitat de la meva producció; però encara que només hagués sospesat la part de literatura per a nens i joves, jo n’estaria igualment cofoi: perquè la literatura juvenil entre nosaltres ha estat factor important en la formació de ciutadans, i de bona qualitat; una literatura que alguns han volgut considerar només per damunt, llevant-li importància. I trobo paradigmàtic i emocionant que en el cinquantenari de la mort de Josep Maria Folch i Torres el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes recaigui en un escriptor de literatura juvenil.
Quan a principis dels seixantes “Germinabit” es transformava en “Serra d’Or”, naixia “Cavall Fort” i es materialitzava de portes enfora “L’Infantil”, alguns autors, quatre exactament, renunciant a fer una literatura de tipus general, vam decidir que dedicaríem bona part del nostre quefer a bastir llibres per als infants i joves, només perquè els nostres menuts tenien dret a llegir en català; i a llegir bons llibres, escrits literàriament, i que els divertissin. Aquí ens van ajudar dos editors benemèrits i clarividents, Miquel Arimany i Andreu Dòria. Poc després, a aquells quatre -Emili Teixidor, Sebastià Sorribas, Joaquim Carbó i qui us parla-, s’hi van afegir la Mercè Canela, en Pep Albanell i, any rere any, una corrua que avui suma més de sis-cents autors. I, de vegades, un jove o una noia que han publicat dos, tres llibres, que han estat saludats per la crítica favorablement com a futures figures de la literatura catalana, se’t poden acostar i dir-te: -Saps? Jo vaig aprendre català de petit llegint els teus llibres juvenils; i, també llegint-los, se’m va desvetllar el cuquet de la creació literària.
Això, senyores i senyors, és també una mena de Premi d’Honor.
Estimat President, audiència tota: amb el més pregon agraïment, deixeu-me expressar el propòsit de continuar treballant des de la fidelitat a l’esperit i a la llengua d’aquest nostre poble.