La Universitat Catalana d’Estiu lliura a l’escriptor, en el seu norantè aniversari, el premi Canigó a la trajectòria literària
Josep Vallverdú, que al passat mes de juliol va fer 90 anys, està rebent homenatges a dojo dins del que s’ha anomenat Passeig d’Aniversari, organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), un passeig, que en alguns moments, el mateix escriptor qualifica de “balanceig” o de “sacseig” i que, durant aquest any, el va portant a viatjar per tot el territori de parla catalana.
La Universitat Catalana d’Estiu s’ha sumat als actes d’homenatge i de reconeixement, amb un acte emotiu que va acabar amb el lliurament del premi Canigó en reconeixement de la seva prolífica trajectòria literària: una setantena de llibres infantils i juvenils, una setantena per a adults i una setantena més de traduccions, sobretot de l’anglès.
L’acte, va tenir lloc el dia 22 d’agost i es va iniciar amb unes paraules del President de la UCE i del president de la Diputació de Lleida que van valorar la importància de l’obra de Josep Vallverdú a qui van qualificar de referent inqüestionable dins del món no sols de la Literatura per a nois i noies sinó també per les Lletres i Cultura Catalanes. No oblidem que Josep Vallverdú va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2000.
A continuació, el Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va repassar els actes que aquest Institut ha preparat per aquest any tot fent-ne una valoració molt positiva tenint en compte l’edat de l’escriptor. Vallverdú no ha faltat a cap acte i els ha presidit amb l’elegància a què ens té acostumats i amb parlaments sempre molt lúcids i atractius.
Josep Maria Aloy, biògraf de Josep Vallverdú, va fer la glossa de l’escriptor i va repassar tots els vessants de la seva obra tant la destinada als adults com la que Vallverdú ha dedicat durant cinquanta anys als joves lectors. El parlament de Josep Maria Aloy acabava amb aquestes paraules: … avui, un cop aconseguits els noranta, Vallverdú es troba immers en un esgotador Passeig d’aniversari que desitjo i desitgem que sigui per a ell un passeig gloriós i gratificant. Per als qui el coneixem, esperem que sigui un motiu més per a demostrar-li el nostre afecte i la nostra admiració… I, és clar, per als qui encara no el coneixen, una possibilitat per poder constatar -ai, las!- tot el que s’han perdut i tot el que s’estan perdent.
L’acte es va tancar amb el lliurament del trofeu que Vallverdú va voler agrair comentant alguns punts de la seva trajectòria com a escriptor des dels primers anys, quan el frsanquisme no deixava escriure en català i censurava tots els textos, fins a l’actualitat, deixant clara la seva fidelitat al país i el seu compromís amb els lectors.
