Una biografia sobre Josep Vallverdú
(Biblioteca del Casino, dimarts 25 de maig de 1999)
La presentació d’aquest primer estudi sobre la vida i l’obra de Josep Vallverdú, va anar a càrrec d’una sèrie de persones vinculades directa o indirectament amb l’autor del llibre: en primer lloc, Jaume Badia, director de l’escola Badia-Solé on l’autor del llibre havia fet llegir les novel.les de Josep Vallverdú; Albert Macià, periodista del diari manresà Regió-7; Pep Molist, escriptor i bibliotecari; Joaquim Noguero, crític i Lluís Pagès, editor del llibre. Moderava l’acte el mateix autor del llibre, Josep Maria Aloy. Hi assistia, és clar, el biografiat: Josep Vallverdú.
En paraules de l’autor, Camins i paraules no és tant una biografia com un intent de donar a conèixer i sobretot d’ajudar a descobrir l’escriptor i la persona Josep Vallverdú: l’escriptor que s’amaga darrera l’home, o l’home que s’amaga darrera l’escriptor. D’aquí el subtítol del llibre: Josep Vallverdú: l’escriptor i l’home.
El llibre pretén sobretot ajudar a perfilar potser amb més precisió algunes de les afirmacions que sempre s’han dit de Josep Vallverdú i que només les descobreix i les constata qui s’hi aproxima, l’observa i l’estudia. Per exemple, la capacitat de Vallverdú per esdevenir un escriptor tot-terreny…, la seva dedicació intensa i fidel als lectors joves. També la seva habilitat per escriure poesia, o la seva enorme activitat de traductor… També és una pretensió de l’autor de la biografia acostar l’home als lectors i fer un retrat de la seva personalitat, el seu vessant cívic, la passió pels animals, per l’ecologia, per la terra… I de la passió per la terra a la descripció del país, molt especialment pel petit país que el va veure néixer, Lleida, i qui diu Lleida diu Ponent, les terres de Ponent… El Vallverdú activista cultural, el pedagog, el mestre, l’articulista crític… no acabaríem mai!
A la presentació, tant a Lleida com a Manresa, Josep Maria Aloy manifestava que el que podia haver estat un «handicap» -la biografia d’una persona encara viva i plenament activa- ha estat un plaer malgrat que això hagi pogut disminuir els aspectes més severament crítics i més objectius, necessaris per a un treball biogràfic. Tampoc no era la seva intenció fer un estudi críticament pur i dur. Seria bo, això sí, que Camins i paraules esdevingués un reclam i una invitació per a posteriors treballs sobre Vallverdú més profunds i exhaustius per part d’estudiosos més preparats que jo mateix que vaig començar simplement llegint Rovelló als meus alumnes sense la més mínima pretensió d’esdevenir biògraf de ningú.