La mainada vota Rovelló


 

 Josep Maria Aloy, al diari REGIÓ-7, del dia 16 de febrer del 1992

 

    Si algun estudiós es llança algun dia a escriure una història de la novel.la catalana per a joves, durant els últims trenta anys, haurà de començar inexorablement per Josep Vallverdú que, amb una novel.la d ‘aventures «El venedor de peixos», -publicada el 1960 primer a Arimany i després a Publicacions de l’Abadia de Montserrat- emprenia en solitari i enmig del desert cultural de l’època, la insòlita empresa no sols d’escriure en català sinó d’escriure per a joves, esdevenint així l’iniciador de tota l’activitat literària destinada a aquesta població que, fins als nostres dies, ha donat ja més de mig miler de novel.les i un centenar llarg d’autors. De moment però, aquella primera novel.la no va tenir imitadors ni va crear adicció i van haver de passar cinc anys perquè el mateix Vallverdú hi tornés amb una nova novel.la d’aventures «Trampa sota les aigües», novel.la emblemàtica que no sols va guanyar per primera vegada el prestigiós premi Joaquim Ruyra de novel.la juvenil sinó que també va inaugurar una de les col.leccions més importants de narrativa per a joves. Em refereixo a la col.lecció «El Nus» de l’editorial Laia, ja desapareguda.

 A partir de «Trampa sota les aigües» va començar ja una progressiva i creixent eufòria per a la novel.la juvenil catalana: el 1966, Sebastià Sorribas publicava una de les novel.les més reeditades i més llegides de tota la història del llibre per a gent jove: el famós «El zoo d’en Pitus» (La Galera), que inaugurava també una altra de les col.leccions més entranyables, «Els Grumets dela Galera». El mateix 1966 és l’any també de la famosíssima i més que clàssica «La casa sota la sorra» del molt prolífic Joaquim Carbó, editada a Laia i recuperada ara per Columna amb més de quaranta edicions a l’esquena. Altres autors es van anar afegint a aquella represa afavorint ja una recuperació definitiva de la lectura en català per a nois i noies: Sebastià Estradé, Angels Garriga, Maria Novell, Robert Saladrigas, Emili Teixidor… oferiren uns productes enriquidors i valuosos per a una mainada  que podia així accedir a la llengua pròpia amb un fort estímul.

Obres de permanent actualitat

Un cop engegada la màquina, ja no s’ha aturat i trenta anys després Josep Vallverdú compta amb un bon reguitzell de llibres: vint-i-sis novel.les -l’última de les quals «Punta de fletxa» fou publicada l’estiu passat en aquest mateix suplement-vuit narracions breus, disset obres curtes de teatre i més de setanta contes, essent considerat un dels escriptors més prolífics per a gent jove i un dels escriptors que han vist més vegades editades les seves obres. Algunes d’elles, esdevingudes ja clàssiques, continuen encara essent notícia. Em refereixo especialment a «Trampa sota les aigües» i també a «Rovelló». La primera, després d’haver aconseguit vint-i-una edicions a Laia, apareix ara a l’editorial Noguer que ha recuperat la novel.la, amb molt bon criteri, per a la seva col.lecció «Quatre vents».

La segona, «Rovelló», la història tendra i emotiva d’un simpàtic gosset, escrita a raig l’any 1969, no ha deixat mai de ser actualitat. Recordo haver-la llegit a classe, ja fa molts anys, davant la ingènua mirada dels meus alumnes -la majoria d’ells, ara ja pares- que l’escoltaven amb tant d’interès que, un cop acabat el capítol corresponent restaven gairebé immòbils i silenciosos i necessitava estona per anar-los fent sortir d’aquella situació d’enjòlit i d’emoció i retornar-los a la no tant joiosa realitat. Sempre més vaig creure que un autor que era capaç d’immobilitzar-me una classe de trenta alumnes d’aquesta manera durant els segons posteriors a la lectura d’un episodi d’una novel.la seva, era un autor que havia de ser  tingut en consideració.

I bé, deia que «Rovelló» ha estat notícia de forma permanent i continuada. A part d’haver estat reeditada catorze vegades en català i vuit en castellà i d’haver-se traduït al basc, al francès i al rus, va guanyar fa dos anys el premi «J’aime lire» que es dóna a França i que té la particularitat de ser atorgat per un jurat format per nens -qui millor, tanmateix, per jutjar una obra destinada al públic jove!-. Però no s’acaba aquí la cosa: acabo de rebre carta de Josep Vallverdú i em comunica que també a Bèlgica «Rovelló» ha estat triat com a millor llibre infantil de 1991, juntament amb d’altres quatre.

No puc deixar de pensar en la bona -i merescuda- ratxa d’un autor que ha estat permanentment fidel a un públic que alhora li sap agrair -i de quina manera!- aquesta fidelitat. Un públic que no sols el llegeix sinó que vota per la seva obra. Els nois i noies voten per «Rovelló». El1990 aFrança i el1991 aBèlgica. Però no és per res: molts anys abans ja ho havien fet els alumnes d’una escola d’aquí que, un cop acabava el capítol del dia, es quedaven uns segons immòbils, incapaços de reaccionar. Algun fins i tot tenia els ulls humits…, però amb una expressió d’agradable tendresa… una expressió de gosset entremaliat.

Cap comentari

Deixa una resposta