“El testament de John Silver” i “L’illa del tresor”


Marta Pou

(Text inèdit)

 

Vaig llegir El testament de John Silver després de molts anys de no endinsar-me en una novel·la juvenil d’aventures i amb els records rovellats però encara vius de la meva primera lectura de L’illa del tresor en la pre-adolescència (en una edició en castellà que conservo junt amb d’altres de la mateixa col·lecció, com Moby Dick, Els fills del Capità Grant o Viatge al centre de la terra), uns records que amb els anys s’havien anat solapant amb experiències audiovisuals entorn de pirates del Carib. Això va condicionar la meva reacció a la lectura del TJS, que em feia regirar els records i m’incità des del primer moment a recuperar aquell text iniciàtic. Dubto si per a un jove que s’endinsi en la lectura del TJS l’efecte serà el mateix, però penso que Vallverdú deixa palesa la seva voluntat de despertar l’interès pel clàssic als seus lectors: tot i crear una història independent i totalment rodona, dels antecedents només ens en dóna les dades més bàsiques perquè puguem seguir el fil de la narració, i els fets que es relaten generen la intriga necessària per anar a cercar els perquès a la novel·la de Stevenson.

Vallverdú també ens transmet indirectament la seva experiència de lectura del clàssic, a través del tractament que fa dels personatges de l’IT que esdevenen els caràcters principals de la seva obra, i de la tria dels elements-guia, com la ullera de llarga vista que conduirà al Jim adult a investigar el parador i la vida que portà Silver d’ençà que va abandonarLa Hispaniolaamb el seu botí. Amb la fita de donar resposta als interrogants que ens deixava l’IT, ens parla d’un Jim madur, un responsable i pròsper pare de família que ha sabut aprofitar la seva experiència a l’IT i continua vivint de la mar i la navegació, i que encara conserva l’esperit aventurer i una barreja de curiositat i admiració pel “cuiner d’abord”. Aquest, per la seva banda, surt més ben parat de la ploma de Vallverdú que de la d’Stevenson i en podem veure la cara més humana: aquell engalipador de mena que hauria venut la seva ànima al diable per un grapat de monedes d’or és ara un vell pirata que vol refer la seva vida i passar els seus darrers dies tranquil en terra. Si l’IT és el relat d’una aventura iniciàtica, narrat en primera persona per un Jim adolescent, on els perills, la por i els caràcters tèrbols i les paraules enganyoses marquen tots els esdeveniments, el TJS és una aventura narrada en primera persona per un Jim adult i un Silver moribund que ens remet a aquells sentiments però ens parla sobretot de les conseqüències, de com en darrer terme s’acaba restablint l’ordre natural de les coses.

En aquest sentit, podríem parlar també dels moments vitals i històrics que viuen els dos autors en el moment de crear les seves obres: un Stevenson jove i entusiasta que s’inicia en la literatura per a joves, un Vallverdú amb seixanta títols a l’esquena només en aquest gènere; el context sociocultural de finals del segle XIX a Gran Bretanya i el de començaments del XXI a Catalunya. Són consideracions clau, sens dubte, quan hom reflexiona sobre com s’ha concebut cada història.

Pel que fa a l’estructura, pel fet que es va escriure per ser publicada per capítols, l’IT és una novel·la molt dinàmica, on cada capítol havia de crear un clímax i alhora, mantenir la intriga fins a la següent edició de la revista. El TJS parteix d’una altra premissa, però aconsegueix despertar prou interès per continuar la lectura fins al final, obrint nous “fronts” amb el canvi de narrador i de visió. Alhora, totes dues novel·les parteixen d’uns antecedents que les enriqueixen: la història del tresor enterrat pel capità Flint a l’IT i l’aventura a la recerca del tresor de l’IT i el seu desenllaç, al TJS.

Podríem dir, doncs, que Vallverdú posa en mans de Jim la ullera de llarga vista que li permetrà veure el vell pirata, ara assegut en una cadira de rodes davant d’un finestral amb vistes al mar, teló de fons d’una aventura dins d’una altra, amb un gradient de menys a més crueltat a mesura que separem els cristalls de la ullera per veure els primers esdeveniments a l’illa del Tresor. La ullera és doncs la mediadora i queda en mans del lector per anar a la recerca de vivències de lectura “noves” entre els llibres “vells” .

 

 

  as best practice

Cap comentari

Deixa una resposta