“L’home dels gats”, de J. Vallverdú


 

Pilar Rahola

Història de la Literatura Catalana

Edicions 62/Editorial Orbis, 1984

Molt més recent i amb una mentalitat òbviament més moderna, apareix, l’any 1972, la novel.la d’una altre gran escriptor de literatura infantil, L’home dels gats, del lleidatà Josep Vallverdú. Repetidament reeditat, ha estat un llibre d’un notable èxit, molt especialment perquè és un llibre sense secrets, on la senzillesa n’és l’ingredient més atractiu.

Un poble anomenat Tolrac, amb bruixa pròpia; un home estrany que hi arriba, amb misteri al damunt; uns gats, amics i confidents, i uns problemes si fa no fa normals, componen els elements del que serà una bonica història, fàcil de llegir i molt engrescadora.

Aquell home estrany, que aviat s’ha guanyat l’amistat i l’amor de tothom, acaba essent un important artista que ha preferit la pau d’un poble aïllat a la fama i al brogit d’una vida a ciutat. Però, entremig, hi passen tot un seguit d’aventures, fàcilment resoltes, que no permeten deixar la lectura.

És un llibre al qual, si li aplicàvem la morfologia del conte de Vladimir Propp, li trobaríem l’esquema típic de la més típica rondallística. Hi ha una “sortida de casa”, un inici d’aventura, uns elements màgics que permetran la resolució del conflicte (en aquest cas l’escultura del porc senglar) i un final on el príncep, que semblava una granota, ha tornat al seu aspecte real. En aquest cas, però, més que un palau, l’home dels gats prefereix la pau del nou món descobert, un món, sens dubte, molt més humà. Ocells, plantes diverses i la muntanya configuren el paisatge i d’alguna manera en són l’espai ideal. Les granotes modernes, antics prínceps, fumen en pipa, són amics dels gats i, amb delicadesa, fan obres d’art amb la fusta.

El llenguatge de Josep Vallverdú és un dels altres plaers d’aquest llibre. Essent, com és lògic en un llibre infantil, un llenguatge planer i àgil, és, alhora, molt acurat, sense ser mai acadèmic. Frases curtes, diàlegs ràpids, vocabulari col.loquial i l’atractiu dels motius populars, barrejat amb els noms peculiars dels ocells i les plantes. És un llenguatge que, jo ho hem dit, sap agafar fort el lector.

L’home dels gats té tots els elements per agradar a un públic jove. Des de l’heroi gran fins al petit (un noi capficat I amb problemes de comunicació que esdevindrà el gran confident de l’artista), des del moment de perill fins al de relax i, molt especialment, un final feliç que, tanmateix, és suau i poc forçat, permeten una solució versemblant. La bruixa, decorativa, és el pont d’unió entre aquest món, ja modern, i el d’aquell llac amb granotes on totes les pedres, totes, podien amagar un encanteri.

Cap comentari

Deixa una resposta