“Els genets de la tarda”. de Josep Vallverdú



-Article de Marta Bach al Diari de Barcelona (4.03.1992):

 

…Es l’hora de la migdiada d’una calorosa tarda d’estiu. Res sembla que pugui destorbar la pau aparent d’un recòndit lloc anomenat T., quan de sobte arriben dos estranys visitants. Tallen el telèfon. Una estona després, tota una tribu motoritzada ocupa el poble. A partir d’aquí es desencadenaran tota una sèrie d’esdeveniments on la violència n’és el motor principal.

Sota aquest intrigant argument, Josep Vallverdú, que es considera un home de camp, narra “aventures que compten amb la presència de grups violents”. Es tracta, segons les paraules d’aquest escriptor, “d’una sèrie de personatges teatrals, ideològicament més violents, que fan serenata i rebombori que ara es fan presents a la nostra societat”. Els

autors que cultiven la novel.la infantil i juvenil, guiats per l’influx de la cultura de les imatges, han introduït al món de les paraules les seves motivacions audio-visuals. Amb tot, Josep Vallverdú afirma que els protagonistes d’ Els genets de la tarda no són veritablement dolents perquè no assassinen, tot i que colpegen i fan petites entremaliadures.

Lluny de voler seguir l’ona de violència que assoleix el seu màxim exponent en les anomenades tribus urbanes, la novel.la vol aconseguir “fer evident la repercussió que pot tenir damunt la gent tot allò que comporta violència…».

 

Cap comentari

Deixa una resposta