Josep Vallverdú, “honoris causa” a Lleida


 

 

Article de Joan Martí i Castell

AVUI del 19 de març de 2006

Josep Vallverdú ha estat i és perspicaç en tot, però potser particularment a triar el treball que més l’ha ocupat i en què excel.leix com un dels millors especialistes, si no el millor, de les nostres terres: la literatura infantil i, de manera més específica, la juvenil. Aquesta és una de les raons principals per la qual ha complert els vuitanta anys amb un aspecte i una fortalesa física i intel.lectual insòlits. Segurament que els seus neguits per a conèixer com són els qui han de construir el futur; per què pateixen; per què lluiten; per què a vegades són tan aparentment passius davant fets socials greus; per què dubten; etcètera, l’han convertit en jove permanent; l’han fusionat amb els qui són l’esperança de l’esdevenidor del món.

Malgrat que no en sóc cap expert, goso afirmar que en literatura això de les etiquetes no acaba de funcionar mai prou bé: les classificacions sempre acaben essent simplistes. L’encasellament a què ha estat sotmès Josep Vallverdú és, com a mínim, insuficient, perquè escriure per als joves o pensant-hi singularment és a la fi fer literatura per als adults, per molt que sembli una paradoxa. Avui, més que mai, ja que vivim en unes circumstàncies que ens fan sentir un dolorós fracàs en comprovar que, fins i tot en els casos en què s’han lliurat els esforços més ingents, no hem estat capaços d’obrir camins esperonadors per als qui ens segueixen en la cronologia. Hem d’acceptar que no els hem sabut donar allò que els correspon en les responsabilitats professionals i, en general, en la gestió de la societat. Potser és que allò que hem criticat de la manca de confiança en la joventut –ho criticàvem, és clar, quan teníem vint anys- o de la por que se li té per la seva lògica voluntat permanent de canvi i de transgressió, ara hem de transformar-ho en autocrítica, per molt que remarquem que amb matisos ben diferents.

Josep Vallverdú ha dedicat i dedica la seva capacitat d’anàlisi, de recerca i de creació a mirar de fer els joves més feliços, a procurar de conèixer-los més per tal que, de retop, ells i elles també es coneguin més, i perquè descobreixin amb detall el seu entorn, la seva història: en suma, la seva identitat. Per la qual cosa, la literatura que produeix Josep Vallverdú té el doble mèrit de l’obra artística amb la paraula, i de l’adreçament a una part de la col.lectivitat humana que en té veritable necessitat.

La tasca d’escriptor de Josep Vallverdú li ha proporcionat un domini poc freqüent de la llengua catalana. Té un avantatge que s’ha guanyat amb esforç: la competència en llengües estrangeres –és escriptor i és, també, traductor, no ho oblidéssim- li permet de fer contrastos d’estructures i de recursos que sovint il.luminen els problemes gramaticals i semàntics més rellevants. Recordem, encara, que és llicenciat en filologia clàssica…

La seva obra ha trascendit fronteres i idiomes: s’ha traslladat, que jo sàpiga, al castellà, al basc, al francès, a l’italià i al rus. Ha practicat gèneres com l’assaig, la pedagogia, les memòries i la història, que l’han fet mereixedor de constar en la llista honorífica del Premi Andersen. I al teatre.

Renuncio en aquest espai, per força breu, a fer esment de les distincions nacionals i internaionals de què ha estat subjecte. Cito solamentla Medallad’Or dela Universitatde Lleida i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

En canvi, sí que vull subratllar la seva exquisida i peculiar humanitat. Mai no l’he vist irritat; sempre content, positiu, optimista; i, nogensmenys, compromès a fons amb els problemes que afecten i de vegades –massa sovint- torturen el nostre país. La seva ironia, el seu humor francament lúcids saben envernissar les realitats més negres, no pas per a minimitzar-les o tractar-les amb frivolitat, ans al contrari, per a fer-nos-les més suportables sense victimismes ni complexos estèrils.

Josep Vallverdú ha estat i és, en definitiva, un exemple de patriota lluitador infatigable. Un defensor del nostre poble, de la nostra cultura i de la nostra llengua, una llengua que respecta amb escrúpols de savi i que omple de mitjans justament a través de la seva capacitat creativa.

Josep Vallverdú certament que ha rebut l’honor dela Universitatde Lleida, que ahir el va acollir com a doctor en el si de la comunitat acadèmica. Però simultàniamentla Universitatde Lleida ha rebut l’honor de poder comptar com a col.lega amb en Josep Vallverdú, un escriptor de primera línia que vessa bonhomia i saber.

Cap comentari

Deixa una resposta