Josep Vallverdú: el camí dels clàssics



 Pere Martí i Bertran

Escola Catalana, novembre de 1996

Em sembla que va ser Joaquim Molas, o si no tant se val, que va dir, entorn de la figura de Jacint Verdaguer, que un clàssic, per esdevenir-ho de debò i no només d’una manera retòrica, necessitava almenys dues coses (la qualitat de l’obra se li suposa, naturalment): una obra completa rigorosa i un corpus d’estudi. No hi ha dubte que Joaquim Molas tenia tota la raó. Nosaltres només hi afegiríem que, per esdevenir un clàssic universal, i no únicament nacional, en cal una tercera: bones traduccions.

La “Biblioteca Vallverdú”, que La Galeraha començat amb entusiasme i que ja compta amb els dos primers volums: El vent de la mitologia i El vent de la història I, no hi ha dubte que és un primer pas important perquè aquella frase que o bé hem dit o bé hem sentit, “en Vallverdú i en Folch i Torres són els veritables clàssics de la literatura infantil i juvenil catalana”, deixi de ser retòrica i es converteixi en realitat amb coneixement de causa. De puntals en té alguns de ben ferms: una quarantena de títols; reconeixement de la seva obra a través de premis, generalment no buscats, ja que solen ser a l’obra publicada; un públic lector fidel, sobretot lligat al món escolar (la xifra que dóna Josep Maria Aloy de 35.000 exemplars venuts durant l’any 1992 és veritablement espectacular); una llengua rica, elaborada, variada; una obra amb voluntat de trascendència, etc,, etc., etc.

Pel que fa a la segona premissa, al corpus d’estudi, val a dir que comença, i no és pas dir poc en un autor de literatura infantil i juvenil: la Miscel.lània d’homenatge a Josep Vallverdú de l’any 1987 crec que podríem qualificar-la de primera pedra; l’estudi que en prepara en Josep Maria Aloy, i del qual ja ens ofereix un tastet a la introducció del primer volum, pot ser la segona. La continuació, amb l’obra completa a l’abast, anirà venint sola, perquè  representarà la presentació de tesis, d’estudis d’aspectes concrets…

De les traduccions, ara per ara, no gosaríem pas opinar-ne, perquè en aquest camp encara està tot per estudiar a casa nostra. Quan tinguem ni que sigui la llista d’obres traduïdes de Josep Vallverdú, ja en parlarem. Valgui per endavant, però, un bon senyal: dels disset guardons infantils i juvenils que ressenya Josep Maria Aloy, més de la meitat transcendeixen l’àmbit estrictament català: candidat al Premi Andersen (1988), “Premio Nacional” (1983), Premi “J’aime lire” (1990).

Com hem dit, ara com ara disposem de dos volums, magníficament editats: des de la tipografia a les il.lustracions, passant pel paper o els emblemes elegits per a cada obra.

El primer, El vent de la mitologia, inclou, a part la lletra de presentació d’Andreu Dòria, el pròleg de Josep M. Aloy i la presentació de M. Àngels Anglada, tres obres d’arrels clàssiques mediterrànies.

La primera es titula El fill de la pluja d’or (1984) i narra les aventures de Perseu, l’heroi fill de Zeus i de Dánae, que M. Àngels Anglada ha qualificat amb encert com el “sant Jordi grec”.

A la segona, El vol del falcó (1985), hi trobem les aventures del jove pastor Keres, que com els herois clàssics, tot i ser humà, s’ha d’enfrontar a tota mena de perills humans i sobrehumans. Es tracta d’una novel.la iniciàtica que té per escenari les ribes de la mar Negra.

A la tercera, Mans de bronze (1990), ens presenta les aventures de Teseu a Creta, amb Minotaure, Ariadna i laberint inclosos. Però també amb les lluites fratricides d’Etèocles i Polinices, el tràgic destí d’Antígona i de Creont…

El segon volum, El vent de la història I, conté tres de les set novel.les històriques que ara com ara ha publicat Josep Vallverdú, a més de la presentació del volum a càrrec d’Agustí Alcoberro.

Bernat i els bandolers (1974), tot un clàssic de la novel.la històrica I d’aventures juvenils, és un viatge apassionat pel segle XVII català, amb dos puntals històrics bàsics que el protagonista viu directament: el Corpus de Sang o la revolta dels Segadors del 1640 i el bandolesrisme.

A Un cavall contra Roma (1975), tirem enrere i ens situem en plena època romana: Aldín, un jove príncep íber és fet presoner i convertit en esclau. A Roma descobrirà un nou món, s’haurà de fer gran a marxes forçades i haurà de tornar a ser lliure, cosa que aconseguirà, com és propi dels herois, amb valentia i enginy i, en aquest cas, passant per les lluites al circ.

Tres xacals a la ciutat (1976), encara ens fa recular més en el temps, ja que ens situa entre el paleolític i el neolític: a través de tres joves, dos nois i una noia, que han de fugir del seu territori en veure com un aiguat els arrabassa la tribu, descobrim cerimònies, supersticions, hàbits… d’uns caçadors que empesos per la necessitat baixaran a les terres més planes i hi descobriran una civilització més avançada, a la qual s’adaptaran, l’arribaran a fer seva i n’esdevindran llegenda i tot.

Per acabar, només desitjar que bufin bons vents per a tots i que aviat puguem tenir a les mans la resta del vent de la història, el de la fantasia…

Cap comentari

Deixa una resposta