Visió de Grècia de la mà de Vallverdú


 

Joan Puig i Ribera

La Mañana (14.06.2000)

El darrer llibre de Josep Vallverdú es presenta doblement batejat perquè ningú caigui en confusions; La llum dels herois, títol poètic que podria fer pensar en una de les novel.letes juvenils a què ens té avesats, i Retalls de Grècia, subtítol prosaic però clarificador que apareix al davall amb lletra més menuda. Es tracta d’una obra en què l’autor explica alguns viatges fets a Grècia, terra que admira des de jove per la coneixença que en té degut als seus estudis clàssics i que, ara, de gran, ha pogut visitar en algunes ocasions. Tanmateix, si hom es pensa que La llum dles herois és un típic llibre de viatges, s’equivocarà de mig a mig.

És clar que l’autor parla d’Atenes i del Partenó, però no els explica perquè vol fugir del turisme massiu i perquè creu que aquesta informació ja la podem trobar en qualsevol guia de quiosc. El que de veritat Vallverdú vol i aconsegueix és penetrar un xic dins l’ànima de les gents que hi habiten i esbrinar com és aquella terra de passat memorable.

Amb sis extraordinaris capítols, els primers que descriuen divertides anècdotes personals, i amb una prosa mestrívola, que en algunes descripcions ratlla la poesia, Vallverdú ens imbueix del seu amor perla Grèciaclàssica i ens fa sentir una estima especial per unes terres tan llunyanes i properes a la vegada. En un primer moment, els seus dots d’observador sagaç el porten a explicar-nos amb detall com són els taxistes d’Atenes, el transport i el trànsit de la capital, l’aeroport, el Pireu…

La part central la dedica a relatar-nos diferents viatges fets per algunes illes gregues (Milos, Sérifos, Santorini, Naxos, Delfos, Mikonos, Dilos, etcètera) on l’autor descobreix les petges mítiques i històriques enmig de les romanalles, a voltes quasi nul.les, que en resten. Un exemple pot valer més que mil paraules: Arribeu en una illa a qualsevol hora; la llum, aquesta llum que només Grècia dóna, us embolcallarà de forma sempre absorvent.

De matí entre bufaruts frescos, va perdent el rosat de l’alba i emblanqueix tot el món, a migdia us cau a sobre com una dutxa magna, amplíssima; us fa l’efecte que no podreu descobrir cap indret on refugiar-vos-en: així devia rebre Dànae la pluja d’or de Zeus, malgrat creure’s segura dins la torre on l’havia tancada Aerisi”. Tot el llibre, que en el fons és una recreació entre el món grec antic i modern, no deixa d’estar regat amb una bona retzina literària, talment el vi hel.lènic que acompanya els millors àpats: hi trobem memorables citacions, des dels notres autors més estimats (Pla, Espriu, Riba, Perucho, Pàmias, Martí i Pol…), fins als clàssics més antics o no tant (Homer, Ovidi, Plató, Virgili, Eurípides, Kavafis, Elitis…)

La llum dels herois és una visió personal, feta amb retalls, de la Grècia d’avui en dia i vista des dels ulls d’un professor perspicaç, tafaner i enamorat de la cultura i dels passat grecs. És una visió feta amb amor, humor i sornegueria. Una sornegueria que arriba al paroxisme en el subtil pròleg firmat per un tal Foros Mesiti, personatge vallverdunià d’Estimat Stavros, on s’apunta que l’important del llibre és l’òsmosi entre l’autor i les realitats visibles i invisibles que el rodegen durant els seus desplaçaments. Igual com l’òsmosi –afegim nosaltres- que es pot establir entre el llibre i el lector, si és que aquest sent una mínima admiració per aquelles terres mediterrànies beneïdes amb abundor pels déus de l’Olimp.

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta